L’equip de recerca tampoc no va poder contemplar totes les xarxes que apareixien a mesura que furgaven en els ajuntaments seleccionats. Així, van decidir excloure aquelles xarxes dirigides exclusivament a la prestació de serveis conjunts (residus, ensenyament, sanitat, etc.), la majoria de les quals prenen la forma jurídica de mancomunitats o de consorcis, i és per aquest motiu que, en el conjunt de xarxes estudiades, aquests dos tipus d'entitats siguin escasses. Tot i així, les xarxes institucionalitzades com a mancomunitats o consorcis que abasten objectius relacionats amb altres temàtiques, com és ara el turisme o el desenvolupament econòmic, també es van incloure en l'estudi. Es va procurar, doncs, fer una selecció temàtica i no pas per la tipologia jurídica de l'entitat. Van ser les següents: estratègies territorials, estratègies socioeconòmiques, sostenibilitat i medi ambient, cultura i educació, institucions i organismes internacionals i programes europeus

Com ja he avançat ratlles amunt, gairebé cap municipi no posseeix un recull sistemàtic de les xarxes a les quals pertany; i, encara menys, no existeix cap registre complet en l'àmbit català. Va caldre recollir la informació als ajuntaments de les ciutats estudiades

mitjançant entrevistes personalitzades als seus responsables polítics i administratius en una tasca al límit de la indagació detectivesca. En base a la informació recollida, es va formar una col·lecció de 243 xarxes compartides pels municipis catalans seleccionats.

Presenten alguna lògica territorial les connexions dels municipis a una estructura de relacions en xarxa? En aquest topant, els investigadors constaten que les majors interrelacions es produeixen entre ciutats properes i l’existència de comarques catalanes amb municipis que presenten una elevada connectivitat, enfront d’altres zones on aquesta voluntat associacionista és molt menor. D’altra banda, la correlació entre el nombre d’habitants de les ciutats i el nombre de xarxes en les quals les ciutats participen no és directament proporcional, sinó que s’ajusta a una línia logarítmica. És a dir, que a partir d’una certa grandària, encara que creixi la població de les ciutats, el nombre de xarxes no s’incrementa en la mateixa proporció. Consideren la xifra dels 10.000 habitants com el llindar en el qual la participació en xarxes esdevé un element estratègic dels governs locals. Els municipis entre 30.000 i 65.000 habitants i alguns municipis metropolitans són els que participen en més xarxes, d’entre els quals destaca Terrassa, que ho fa en