La tesi doctoral de J. A. Plana i Castellví, titulada Estudi climàtic i balanç hídric de la conca de la Noguera Ribagorçana, que tinc la satisfacció de presentar en aquest pròleg, fou en el moment de la seva lectura, amb tota seguretat, la primera tesi moderna de Geografia de l’aigua.

Volem aquí remarcar com a fet curiós que un element tan important de la superfície terrestre com és l’aigua hagi merescut en els estudis geogràfics un tractament tan poc especialitzat, i una dedicació tan escassa per part dels geògrafs. En l’actualitat, en els plans d’estudi de les universitats del nostre país, no hi ha encara cap assignatura referent a Hidrografia, al mateix nivell de la Geomorfologia, la Climatologia o la Biogeografia. Cal assenyalar, però, que, com que l’element aigua apareix en molts diferents estats (sòlid, líquid, gasós), en forma de precipitacions, localitzat sobre la superfície terrestre, en l’atmosfera, en forma d’aigua corrent o estancada, etc., ha tingut una important consideració en les diferents branques geogràfiques. Aquests estudis, però, presenten normalment enfocaments en funció de problemàtiques molt determinades i en conseqüència sempre parcials.

La influència dels primers estudis científics pròpiament hidrològics duts a terme a França per M. Pardé i representats fonamentalment per la seva obra Fleuves et rivières (1933), que ocuparen el segon quart del present segle, tingueren una repercussió, dissortadament massa escassa, per bé que molt brillant i ben representada a Catalunya per la tesi doctoral del catedràtic de l’Institut de Manresa, Valentí Masachs i Alavedra, titulada El régimen de los ríos peninsulares, publicada el 1948. L’obra d’aquest autor fou ampliada aportant els seus coneixements a obres geogràfiques importants, realitzades en equip, com és ara la Geografía de España (1958, 1967), dirigida per M. de Terán, i la Geografia de Catalunya (1958, 1974), duta a terme sota la direcció del Dr. Ll. Solé i Sabarís. En aquestes obres l’estudi de les aigües es manté molt vinculat a l’anàlisi del clima, i el nivell d’estudi se situa al voltant de la descripció dels cursos fluvials, els cabals a les diferents estacions d’aforament existents, així com llurs variacions al llarg de l’any, amb l’estudi de les quals hom pot classificar e1 riu pel seu tipus de règim. Finalment, l’anàlisi de les crescudes i dels estiatges anormals completa en aquesta fase els estudis de les aigües corrents.