Aquest llibre de la geògrafa salmantina María Teresa Vicente Mosquete s’insereix en un procés de recuperació i revaluació de l’obra geogràfica de Reclus com un dels capdavanters de la geografia social, procés suscitat per geògrafs tan destacats com D. R. Stoddart, R. Herin o Y. Lacoste. L’estudi de María Teresa Vicente és fruit de la seva tesi de llicenciatura i constitueix una primera i interessant aproximació al pensament geogràfic de Reclus. En l’actualitat l’autora està efectuant estudis de doctorat a París, sota la direcció d’Yves Lacoste, sobre la influència de Reclus en la institucionalització de la geografia com a ciència.

L’obra es reparteix en tres grans parts temàtiques: una biografia breu d’Eliseu Reclus, una aproximació a l’ambient científic i institucional de la geografia a Alemanya i a França des de mitjans segle dinou i, per acabar, una exposició de l’ideari geogràfic de Reclus. En conjunt, l’obra pretén estudiar el pensament de Reclus de i des de la geografia.

En la part biogràfica María Teresa Vicente ens ofereix una exposició relativament breu i, malgrat el recolzament evident en la biografia que sobre Reclus va escriure Max Nettlau, és una aproximació biogràfica viva. La formació protestant de Reclus, la seva participació en les lluites per a la defensa de la Comuna de París, la seva actitud independent davant les editorials i el paper destacat que va tenir en la creació de la Universitat Nova de Brussel•les fan que la lectura de la seva biografia resulti plaent del tot. El caràcter independent de Reclus, així com les seves preocupacions per la situació social i la sort del proïsme li van fer merèixer l’epítet de “savi just i rebel”.

Quant al context i desenvolupament del pensament científic durant el segle XIX, María Teresa Vicente l’exposa des d’una perspectiva crítica, però un xic esquemàtica, sense oblidar la importància del naturalisme, l’evolucionisme i l’organicisme. La part esmerçada a la geografia a Alemanya i a França és més extensa i atractiva. Constitueix una bona aproximació al coneixement de l’evolució de la geografia al llarg del segle XIX. Alguns dels lligams científics exposats tenen força interès per a comprendre els progressos del pensament geogràfic.

Finament, per tot allò que fa referència al pensament geogràfic de Reclus, María Teresa Vicente aboca les seves idees, opinions, preocupacions i inquietuds a pleret. Al llarg del llibre, plana rere plana, l’autora repassa les aportacions de Reclus a consciència: des de les aportacions capdavanteres en geografia social fins als enfocaments “ecologistes”. María Teresa Vicente procura ressaltar i emfasitzar el caràcter dinàmic del seu pensament geogràfic i de les seves inquietuds pedagògiques.

Potser s’hi trobarà a faltar algun apunt sobre la influència que va tenir el pensament socialista contemporani en els plantejaments geogràfics de Reclus. Tot amb tot, constitueix una valuosa aportació al coneixement d’un geògraf que va tenir força importància en la ciència i en la geografia espanyola de finals de segle XIX i principis del present, així com en el desenvolupament del pensament llibertari espanyol i internacional. [Francesc Nadal; ressenya publicada a Mundo Científico, 41 (1984), p. 1169-1170; versió catalana de P. Alegre (2009)]