Les activitats polítiques de Miquel Santaló no han deixat que la gent pogués apreciar degudament les seves qualitats de geògraf. El llibre que recensionem no és pas pròpiament un treball geogràfic, però com ho ha remarcat Miquel de Palol en el pròleg, té un antecedent El Gironès, obra publicada l'any 1923, fruit de les activitats pedagògiques de l'autor a la Normal de Girona. Aquell treball preliminar constitueix una monografia comarcal orientada pels corrents de la geografia moderna i és la primera aportació científica d'aquesta mena a la geografia de Catalunya.

En aquesta obra nova –nova perquè no ha aparegut a les llibreries fins aquest estiu, malgrat ésser datada tres anys enrere– el professor Santaló no fa de geògraf, però ens fa de guia destre per les terres gironines i de la rodalia de Banyoles per a mostrar-nos les romanalles del passat. Les belleses arqueològiques, els paratges històrics i els bells indrets d'aquestes terres. No hi veureu el professor geògraf; hi trobareu, però, el company assabentat i investigador que, com aquell que no diu res, amb aire de conversa tot fent camí pels carrers gironins o pels camins de la contrada us mostrarà tot el que hi ha de més interessant amb paraula segura, precisa i evocadora. La qualitat de l'exposició indica prou bé la documentació geogràfica i històrica de l'autor i el seu coneixement personal de tot el que mostra. Per bé que Miquel Santaló s'ha imposat en redactar el llibre la concisió per tal de deixar a la

il·lustració la part de completar el text amb una abundor d'imatges, sovint l'emoció personal esclata, com davant un recer espiritual (Rocacorba), la senzillesa de l'ànima popular (vall de Llémena) o davant les pedres daurades del temps (Girona).

Es tracta, doncs, no d'una guia més, sinó d'una invitació intel·ligent i temptadora a l'excursió i al viatge per les terres gironines amb la qualitat de presentar caires desconeguts, àdhuc pels que tant la ciutat de Girona com la seva comarca ja ens era ben coneguda. Ajuda a la invitació la presentació del llibre, acuradament imprès, il·lustrat amb més d'un centenar de fotografies i acompanyat d'un mapa orientador a diversos colors, dibuixat pel sistema de carenes.

La publicació recent de Miquel Santaló, que podríem qualificar d'esplai d'un geògraf, ens ha desvetllat el desig de veure aviat la nova monografia geogràfica que té en preparació, dedicada a la comarca de la Selva.

Desitgem vivament que la calma forçada en què ara ha de viure pugui* ésser fruitosa; però desitgem, no menys, que sigui curta. [Pau Vila; ressenya publicada a la secció “Els llibres nous” de Mirador el 22 de desembre de 1934]