La geografia humana és estudiada en base als temes següents: la instal·lació dels humans; els horitzons de treball; la propietat de la terra; la indústria, les comunicacions i el comerç; els gèneres de vida. En el primer s'estudia la gènesi i desenvolupament del poblament, amb les motivacions geogràfiques que han guiat els humans en la seva instal·lació i fixació de la casa i dels nuclis de població. Un croquis, fotografies i esquemes il·lustren aquest estudi i revelen un poblament de vall amb bordes disperses a la capçalera i llogarets emplaçats al fons de les valls glacials, a fi i efecte d'aprofitar la fertilitat del sòl o de les espatlleres d'erosió de les valls fluvials.

Com a horitzons de treball l'autor estudia l'agricultura i la ramaderia. Dóna preferència aquesta darrera per ser l'activitat econòmica més important de la regió i li dedica un estudi molt arrodonit en tots els seus aspectes. Quant al mètode seguit, creiem que la distinció entre els capítols que porten la denominació general d'Horitzons de treball i el dedicat als Gèneres de vida no és prou fonamentada; part del que es tractat en l'un, com pot ser la transhumància, podria figurar a l'altre, i que la geografia del treball i la de les modalitats o gèneres de vida no poden ser separades fàcilment.

L'estudi de la casa és un dels que millor acrediten l'observació i qualitats geogràfiques del Sr. Llobet. Les seves diverses tipologies i varietats, des de la casa dels nuclis de població més grans i de més importància, fins a la borda de pastors, són objecte d'una anàlisi detallada i raonades geogràficament la seva estructura i les característiques exteriors en relació amb el medi físic, l'economia i l'activitat.

L'autor torna altra volta, per a cloure el llibre, a la temàtica històrica i geopolítica per a explicar la subsistència de l'enclavament andorrà i per a estudiar les seves peculiaritats polítiques, administratives i judicials en un darrer capítol en el qual subratlla l'original personalitat del Principat d'Andorra afirmada en el preliminar històric.

Apèndixs documentals, il·lustracions cartogràfiques i fotogràfiques, i una abundosa bibliografia, completen aquesta monografia regional la qual és fins ara el millor estudi geogràfic existent sobre Andorra. [Manuel de Terán, ressenya a Estudios Geográficos, 38 (1950), p. 151-152; versió catalana de P. Alegre]