L'àmbit objecte d'estudi o recerca d'Yvette Barbaza és la Costa Brava, d'acord amb el sentit turístic, és a dir el litoral de la província de Girona de cap a cap; més assenyaladament, el conjunt de municipis gironins abocats, poc o molt, al mar. És una circumstància la qual es dóna en la seqüència de nord a sud dels termes municipals següents: Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Castelló d'Empúries, Sant Pere Pescador, l'Escala, Torroella de Montgrí, Pals, Begur, Palafrugell, Mont-ras, Palamós, Calonge, Castell d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Tossa, Lloret de Mar i Blanes. L'extensió superficial conjunta dels vint-i-dos municipis esmentats és de 657,44 km², no gaire més gran de la que correspon al terme municipal de Madrid (607,9 km²); una superfície equivalent a una mica més de dotze centèsimes parts de la petita província de Girona. En el conjunt d'aquella s'encabeixen 71.000 habitants segons el cens vigent de 1960. Les dades esmentades ajuden a perfilar encara millor la proporció i les mides del llibres que comentem.

Són tres els sectors paisatgístics singularitzats i ben tractats a l'àmbit estudiat per Yvette Barbaza; tots tres tenen un fonament o rerefons morfològic: l'extremitat oriental de la zona axial dels Pirineus; la zona d'enfonsament de l'Empordà, simètrica a la del

Rosselló respecte a l'eix pirinenc, i l'extremitat septentrional de la serralades Litoral i Prelitoral catalanes. A tots ells transcendeixen, en certa manera, les circumstàncies climatològiques, de la hidrografia (rius, rieres, rambles, aigües subterrànies), del sòl i la vegetació. La seva anàlisi va complementada amb informació referida al fons marítim i amb la biologia de les aigües que emmarquen l'àmbit d'estudi. La població es repassada en els seus vessants censal, demogràfic i ètnic. En relació amb al darrer apartat l'autora distingeix quatre aportacions les quals han pogut determinar l'ésser dels habitants de la Costa Brava: l'europea del paleolític, l'oriental, la calcolítica de bracet amb l'interrogant celta, i les influències mediterrànies, grega i romana. Tot això dit forma el ric i documentat contingut de la primera part del llibre.

La segona tracta dels assentaments humans i del seu desenvolupament vital pautats segons tres períodes: el primer arrenca en la Espanya tribal ibèrica i va a parar al segle VIII amb l'esdeveniment de l'anomenada invasió àrab; el segon abasta els temps medievals i moderns fins al segle XVIII; el tercer és el falaguer segle XIX, perfectament dualitzat en paisatges i gèneres de vida rural i en paisatges i gèneres de vida urbans.