Aquesta sàvia i esgotadora (pel gavadal informatiu que ens aboca) monografia és una tesi doctoral elaborada amb calma de la bona, i inusitadament extensa; inusitadament extensa fins i tot en comparació amb l'inflament tan habitual en obres d'aquesta classe i significació. Ens encarem amb un llibre de mida foli o holandesa, de tipografia serrada, de 720 planes, amb l'afegit d'un altre centenar dedicades a fonts, bibliografia i annexos.

Per la qualitat i la seriositat del treball, en harmonia, sense cap mena de dubte, amb les positives qualitats de l'autora, no serà estrany saber que ha estat honrada amb subvencions del Ministère de l'Éducation Nationale i del Centre National de Recherches Scientifiques (CNRS). En la comesa va comptar amb l'assessorament i la direcció del professor Chabot; després, altres geògrafs il·lustres li van prestar ajut, consells i ensenyaments. L'autora no ha pogut defugir de recordar els professors Sion, Birot, Sorre i Faucher, i altres no menys il·lustres, espanyols, com Solé, Pericot, etc., els quals van correspondre amb sol·licitud ensems amical i professoral als seus requeriments encuriosits i científics.

En el mapa general de l'Atlas Nacional de España, publicat l'any 1966 per l'Instituto Geográfico y Catastral, hom designa amb el

nom de "Costa Brava" el sector litoral comprès entre Blanes i Tossa, amb centre a Lloret de Mar. Aital adjectivació, en la parla espanyola i referida a una costa, significa el mateix que elevada, ferrenya, aspra, intricada: no sabem avenir-nos de com es pot aplicar aquesta adjectivació a un litoral de la qualitat que ofereix el més engolfat de Roses. Anomenar "brava" una costa baixa, sorrenca i amb aiguamolls és convertir la denominació en flatus vocis, si més no en sentit morfològic i corrent. Però ara, en els temps que correm, es passa de llarg i es desfiguren determinacions geogràfiques, físiques o etnogràfiques arrossegades de molts anys. Així, davant l'escomesa del turisme com a modelador del paisatge humà i del tarannà i manera de vida; davant la seva significació i en benefici de la propaganda turística, la designació de Costa Brava afecta i s'ha estès a tot el litoral gironí, des de la desembocadura de la Tordera fins al cap de Creus; aquesta designació és una de tantes concessions al turisme, si fa o no fa de l'estil a les més o menys justificades de Costa Daurada, Blanca, Verda, del Sol, de la Llum, del Vi, del Tarongí, etc. Gairebé tota la façana marítima espanyola ofereix al visitant foraster o al banyista l'atractiu de noms els quals han esdevingut amables i amb connotacions edèniques; i a l'espanyol, noms de negativa, per comuns possibles, significació.

segueix...

Hi ha trad. cat.: El paisatge humà de la Costa Brava. Barcelona : Edicions 62, 1988; 2 vols. ISBN 8429727884.