estudiades...". És per això que Martí Boada va enriquir les cinquanta-cinc llegendes seleccionades amb documentació complementària plenament immergida en el text de cada narració. A més a més, el curador va procurar equilibrar-les en extensió sense alterar-ne el sentit pregon, a fi i efecte de fer-les més passadores per als lectors contemporanis. Només mitja dotzena passen de les cinc pàgines. Excepcionalment, l’enginyosa història d’en Pere Portas (a) Pere Botero, pagès de Tordera que assegurà haver visitat l’infern cap allà l’any 1608, n’ocupa gairebé una vintena. El rerefons social que deixa endevinar bé val la pena l’escarràs. Com també s’ho valen la dotzena de planes esmerçades en la narració sobre les veus de Gualba, de regust polític prou interessant.

La classificació de les narracions va ser endreçada en vuit apartats temàtics: històriques, fantàstiques, bruixes i diables, bandolerisme, moros i cristians, religioses, contalles i humorístiques. Del repàs de

cadascun, els lectors s’adonaran fàcilment de les dificultats amb les quals va ensopegar el curador per a encertar l’apartat escaient per a cada llegenda: "en alguns casos hem tingut una certa dificultat definitòria, car, o bé les temàtiques s’aiguabarrejaven o bé la frontera entre un bloc temàtic i l’altre no era objectivament del tot diàfana." Potser cal afegir que les llegendes tampoc en són d’objectives i, per això mateix, la seva classificació és molt compromesa. De ben segur que s’haurien pogut assajar altres centres d’atenció de referència. Posem per cas, alguns paratges clau de les millors llegendes haurien pogut fer el fet, com el Gorg Negre o el Castell de Montsoriu. Així, potser, el curador ens esperona a estar amatents per a trobar els llocs comuns que han restat escampats en diverses narracions i capítols. Val a dir que la descoberta de les relacions amagades entre llegendes, tradicions i algun fet històric incontrovertible és un al·licient afegit no pas menyspreable a una obra que satisfarà els interessats, que són molts, per l’imaginari de les terres catalanes. [Pau Alegre, 27 de maig de 2009]