La primera versió d’aquest recull de llegendes de la regió del Montseny –així és com s’anomena la muntanya d’ametistes amb el seu rodal al llarg de l’obra–, va constituir un treball de curs presentat als Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà l’any 1991. La vàlua de l’aplec efectuat per Martí Boada, sota la tutoria del professor Domènec Bernadó, va propiciar la seva publicació per a "emprendre un combat contra el temps i l’oblit, i reunir tot el que havia circulat o circulava encara dins aquest espai del Montseny", en paraules del pròleg del mateix Bernadó, sense pretendre ser "una suma sinó contribuir a obrir la memòria i incitar altra gent a posar-se en camí”, perquè "els contistes desapareixen a poc a poc i els que havien animat les vetllades a la vora del foc han oblidat una bona part del seu repertori".

La majoria de les narracions aplegades per Martí Boada les va rescatar de reculls antecedents de difícil localització i accés dedicats al registre del costumari de la regió del Montseny. D’entre la quinzena d’obres i autors citats, destaquen els textos clàssics de Ma. Pilar Maspons i Labrós, més coneguda pel pseudònim de Maria de Bell·lloc, i els de l’inabastable Víctor Balaguer, ambdós de finals de segle dinou. Com queda palès en la citació de les fonts que figura al final de cada narració, el recull que comentem deu molt a Apel·les Mestres i a les seves Llegendes i tradicions del Montseny publicades l’any 1933. Així mateix, Boada aporta diverses narracions recollides de fonts orals les quals havien romàs inèdites fins aleshores.

No es tracta pas d’una revisió crítica ni d’un estudi erudit del llegendari montsenyenc. "Alguns potser lamentaran que no sigui una obra etnogràfica distanciada", advertia Bernadó, "però la concepció implicada que defensem fa de l’investigador un actor social que intervindrà sobre les realitats