relleu modelat per erosió diferencial sobre materials paleògens d’edat eocena. Remarquen, seguidament, els dèficits hídrics que pateix l’àmbit durant una bona part de l’any a causa, en aquest cas, de la combinació d’un règim de pluges mediterrani amb l’existència d’un sistema càrstic molt notable el qual contribueix, en bona part, a la disminució de l’aigua disponible per a la vegetació. Així mateix, la topografia és la causant de la marcada asimetria vegetal entre els vessants solells i obacs. Les notes sobre les característiques dels sòls remarquen l’avançat procés de descalcificació de les zones més elevades del massís a causa d’una major pluviositat amb la conseqüent acidificació, de tanta influència sobre la vegetació. Finalment, la notícia de les activitats seculars dels humans relacionades amb l’explotació o substitució de la vegetació arrodoneixen la visió general dels seus condicionaments generals.

L’explicació detallada de la llegenda del mapa ocupa [43-88] bona part de la Memòria. Les plantes de l’element corològic mediterrani són les predominants a gairebé tota la muntanya, des de la base fins a les parts més elevades, sobretot als vessants assolellats. Els representants de la flora dels elements corològics eurosiberià i atlàntic són molt escassos al massís, com també ho són les espècies submediterrànies, si no és en raconades topoclimàtiques prou avinents. Les espècies alpines són gairebé inexistents. Amb aquest panorama més general, les trenta-set unitats de vegetació cartografiades

han estat agrupades en una llegenda de doble lectura: fisiognòmica i fitosociològica, classificades en els apartats següents: 1) Alzinars i boscos mixtos d’alzines i pins; 2) Boscos caducifolis; 3) Brolles i pines sobre brolles; 4) Joncedes i altres comunitats pratenques; 5) Conreus; 6) Nuclis urbans i espais denudats; 7) Arbres principals i espècies i comunitats singulars. En el marc d’aquests apartats, cada categoria, o grups de categories, és descrita mitjançant un joc de taules de composició florística, perfils de vegetació i mapes sintètics de distribució per parcel·les d’un quilòmetre quadrat de la xarxa UTM.

La Memòria es completa amb la taula sistemàtica de les comunitats vegetals de Sant Llorenç del Munt i l’Obac [89-92], el catàleg de tots els taxons de les plantes vasculars reconegudes al massís dins els límits estrictes del territori cartografiat [93-120], i sengles resums, molt generosos val a dir, en espanyol [121-144] i en anglès [145-159]. Valguin les paraules amb les quals el professor Vilà-Valentí tancava el pròleg de la Memòria per a coronar aquesta recensió: “heus aquí, doncs, un bon mapa de vegetació. Un mapa, a més, ben actual, tant per l’objecte representat com per les tècniques i les concepcions aplicades [...] ens atreviríem a augurar-li un bon avenir, cara un millor i més profund coneixement del país. Segur que els lectors s’uniran també, un cop vist el mapa i llegida la memòria, a aquest desig nostre”. [Pau Alegre, 20 de maig de 2009]