conclusions cal atènyer, mesurar l’extensió de la imprescindible reflexió teòrica i seleccionar, ordenar i prioritzar les informacions a fons. A tall d’exemples, ofereixen i comenten tres mostres genèriques d’índex de treballs territorials: el de les monografies locals o comarcals, el d’una aproximació patrimonial del territori, i el de l’estudi local relacionat amb l’ordenació territorial. Els quadres analítics de les estructures llurs en faciliten la comprensió. Conseqüents amb els consells abans esmentats, Aldomà i Sau clouen l’apartat amb un ampli repàs de les estratègies a seguir per a bastir conclusions significatives.

La segona secció del llibre, Temes, tècniques i fonts d’informació [27-110], ressegueix les temàtiques proposades en un índex de treball prototípic amb la finalitat d’ampliar l’abast dels seus continguts i donar pistes per a obtenir la documentació convenient. En concret, repassen i amplien l’índex de les monografies locals i comarcals per considerar-la com la mostra més completa i, alhora, adaptable a una gran diversitat d’àmbits geogràfics. Successivament, són examinats i documentats els apartats sobre la identitat geogràfica del territori, el medi físic, natural i

ambiental, la població i la societat, les activitats econòmiques, les infraestructures físiques i socials, la política del sòl i de l’habitatge, per acabar amb una selecció raonada de fonts documentals. Els autors adverteixen, una i altra vegada, del risc de convertir la monografia en una successió desembastada de temes i, abans i tot de passar a esmicolar-los, insisteixen en la necessitat de la seva contextualització en la perspectiva d’unes conclusions coherents. La darrera secció, Redacció i presentació del treball [111-120], presenta alguns consells pràctics per a la materialització de la monografia, sobretot en el vessant de l’estil de redacció.

Aquesta guia per al bon ordre de les monografies territorials és una contribució positiva per a la seva sistematització. El text serà d’utilitat, i per això mateix cal recomanar-lo, als estudiants dels dominis científics amb projecció territorial per a encarrilar els seus primers passos en l’anàlisi geogràfica, així com als professionals i estudiosos locals i comarcals que precisin contrastar i enriquir els esquemes de collita pròpia. [Pau Alegre, 21 de febrer de 2009, “...en la florida d’ametllers i mimoses”]