Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Ignasi Aldomà i Elisabet Sau: Estudi territorial: eines i criteris. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2008; 120 pp. Cartografia de Montse Guerrero. ISBN 978-84-96908-03-1. | Ressenya de P. Alegre : pàg. 1 · 2 |
Presentació dels índexs d’estudis territorials proposats pels autors en el transcurs del Seminari sobre Anàlisi Geogràfica celebrat a Lleida el mes de març de 2003 dintre d’un cicle organitzat pel Departament de Geografia i Història de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Així mateix, repassen alt per alt les metodologies i les tècniques més emprades en la confecció de monografies territorials d’àmbit local i comarcal. Òbviament, el repertori d’experiències per a descriure i comentar era molt àmplia, molt per sobre de les possibilitats d’erudició d’un parell d’investigadors. En són ben conscients i així ho expressen en la justificació de la tria a la introducció del llibre. Tanmateix, i malgrat aquesta limitació i d’altres, l’exercici plantejat i ben resolt per Ignasi Aldomà i Elisabet Sau no és balder de cap manera. Els continguts del llibre són repartits en tres grans seccions. Els de la primera, El punt de partida. Confeccionar l’índex [9-26], es poden condensar en l’exordi que l’encapçala: “Abans de començar un treball, cal haver-lo imaginat. Per tal de no perdre temps, és important que abans de escriure es pensi bé què pretén el nostre treball i quin ordre i quines pautes hem de seguir per aconseguir el nostre objectiu” [9]. Fidels a la consigna, |
els autors aconsellen determinar els motius i aclarir la finalitat de l’estudi amb la màxima precisió així com fixar-ne els objectius de la millor manera. Tal com els músics encaren el conflicte entre oir i escoltar, o els pintors entre veure i mirar, els científics socials han de resoldre el plantejat entre descriure i explicar, o, en paraules dels autors, “el dilema entre la descripció típica de la monografia regional i l’aportació més crítica de l’anàlisi teòricoexplicativa” [13]. Potenciar les relacions, maldar per la jerarquització, ordenar de general a particular, emfasitzar els aspectes importants... són remeis indefugibles per a obtenir estructures coherents en la descripció i transcendents en l’explicació. L’apartat III de la primera secció, “Metodologia de treball i temes per a confegir un índex”, és la clau de volta de l’obra sencera. Les ressonàncies filosòfiques de la frase inicial són eixordadores. I cal que així sigui. Llegiu: “Quin és l’ordre de les coses, dels fets?” [17] La pregunta es deixa oberta a les cavil·lacions dels lectors a fi i efecte que cadascun carregui el santcrist conceptual de la millor manera. Els consells pràctics per a establir l’índex de treball, si més no a manera de crosses, són clars i contundents i, fins a cert punt, repetitius: aclarir quines |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 26 de febrer de 2009 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |