la guillotina així com altres mesures jacobines del morro més fort. El patró aprovat, una barra de coure, però, va ser considerat com a provisional a l’espera de les mesures trigonomètriques més precises del fragment de meridià estès des de Dunkerque fins a Barcelona. Els treballs van començar aquell mateix any i no es van donar definitivament per conclosos fins al 1809!

Bona part del llibre és dedicada a narrar les ocurrències de tot tipus que varen sofrir els dos equips d’observació de l’Acadèmia de Ciències comanats, l’un, per l’astrònom i poeta Jean-Baptiste Joseph Delambre, per a revisar les mesures precedents des de Dunkerque fins, si fa o no fa, la Muntanya Negra, prop de Castres, i, l’altre, pel també astrònom, però d’un academicisme més repatà, Pierre-François André Mechain, per a mesurar, de cap i de nou, el segment estès des d’aquell indret occità fins prop de Barcelona. Naturalment, Moreu-Rey liquida amb quatre pinzellades la descripció dels treballs del primer, per altra banda enllestits en un parell d’anys, per a esplaiar-se en els del segon, efectuats en terreny geodèsic verge, en un clima polític molt advers, amb la Guerra Gran (1794-95) pel mig, però amb l’atractiu de poder

narrar una aventura científica desenvolupada al llarg i ample de la geografia catalana. Tot i així, l’autor concedeix molt d’espai a l’anàlisi del comportament personal de Mechain a Barcelona i a Catalunya, gairebé en el registre de novel·la psicològica. La conservació de la correspondència particular del científic i la memòria de les dues missions redactada per Delambre, el qual, com he dit, tirava més cap a la literatura, així ho fan possible.

Mechain va tornar a París el 1798 amb la feina de cinc anys de mesures sota el braç. Afegida a la de Delambre, va permetre establir el prototipus definitiu de metre, materialitzat en la famosa barra de platí, aprovat per llei del 19 frimari de l’any VIII (10 de desembre de 1799) signada –sense gran entusiasme, afegeix Moreu– pel Primer Cònsol Bonaparte. El desinterès pel tema mostrat per Napoleó Bonaparte va retardar la implantació del metre fora de França, on, llevat de la Gran Bretanya, hauria estat ben rebut, i en va fer perillar la continuïtat en el propi país d’origen. Qui no va perdre interès pel tema, però, va ser Mechain. Avorrit en el càrrec de director de l’Observatori de París, el 1803 es plantava a Barcelona de nou amb l’objectiu de prolongar la mesura del meridià de París fins a les illes Balears, i, qui sap, fins al Magrib, per a