aquest context, Català exultava en observar que "fa goig –i, al meu entendre, diu molt en favor d'Itàlia— que en una publicació “sotto gli auspici dell'Assessorato Regionale al Turismo” titulada Coral i encapçalada amb els versos anònims del segle XIX:

      ‘Si no se fossi perduda la rassa
      una sirena hi fora de més:
      Barceloneta qui bella que sés...'

puguin aparèixer articles proclamant que l'Alguer és un "angolo di Catalogna sotto il cielo d'Italia" [64]. La relació entre els algueresos i els saldus, els sards, no era pas tan planera. Català en dóna proves viscudes, prou reveladores d'una tensió continguda de la millor manera.

La sensibilitat pel coneixement i la difusió de la variant local del català es manifesta en bona part de l'obra. L'apartat sisè, Poble endins, ofereix una bona confrontació entre els vocabularis del parlar alguerès i el del català ibèric en base a la xerrameca amb les criatures que l'acompanyaven a tot arreu. "A vegades, o –per dir-ho com ells– 'a voltes', jo em trobava explicant quelcom i, de sobte, m'interrompia per preguntar si m'entenien. No; no m'entenien; 'em comprenien'." [80] Per cert,

en aquest mateix apartat, així com en altres topants de l'obra, no hi manquen les referències als treballs específics sobre l'idiolecte alguerès efectuats per mossèn Griera (Atles lingüístic de Catalunya) i el canonge Alcover (DCVB) els quals havien efectuat treball de camp a l'Alguer durant els anys vint. Els dos capítols darrers arrodoneixen l'aproximació a la cultura contemporània algueresa, pel que fa al seu posicionament respecte Catalunya i la llengua, mitjançant el repàs de la nòmina i la producció dels seus poetes.

Fa cinquanta anys, Pere Català i Roca s'estranyava de l'escassa presència de viatgers catalans a la ciutat malgrat les bones comunicacions, tant per mar com per aire, de les quals ja es disposaven. Bé que les aprofitaven els estiuejants alemanys i britànics que omplien les instal·lacions turístiques incipients. La invitació de l'autor, però, no té gran cosa de frívola o de vàcua. Guiat per l'emoció d'un retrobament a través dels segles, el text es clou amb un missatge de convit de la munió d'amics algueresos dirigit als catalans de ponent: “Veniu, veniu a visitar, a conèixer, la bella, la ‘bien asentada' BARCELONETA!” [146]

[Pau Alegre, 12 de febrer de 2009]