La publicació s'ordena en tres grans parts esmerçades, a grans trets i successivament, al desenvolupament històric, a l'impacte social exercit i a la creació i la gestió dels parcs temàtics. Cadascuna de les parts se subdivideix en quatre capítols tots els quals es clouen en amb un o diversos estudis de casos adients amb la temàtica de l'apartat. Així, desfilen fins a vint parcs temàtics de les cinc parts del món. De la primera part, que tracta sobre el sorgiment i desenvolupament dels parcs temàtics, cal destacar l'anàlisi de l'origen social i cultural de la indústria de parcs temàtics, la diversificació tipològica de parcs, la globalització de la indústria, les estratègies dels grans operadors pel que fa a innovació tecnològica, empresarial i de concreció territorial, etc.

En la segona es destaquen quatre aproximacions en relació al paper rellevant que tenen els parcs temàtics en l'actual societat de l'entreteniment: una primera sobre el que signifiquen des del punt de vista de la comercialització del lleure; una segona sobre com els parcs temàtics han esdevingut mecanismes i instruments d'innovació espacial des del punt de vista de la planificació i com han sabut resoldre de manera prou encertada algunes qüestions espacials; una tercera sobre l'impacte dels parcs temàtics en el territori, l'economia, la cultura, etc., i una quarta sobre el desenvolupament diferencial de les destinacions de parcs temàtics.

En la darrera part, que tracta sobre com s'implanten i gestionen els parcs temàtics, ressalta els mecanismes de gestió i planificació de l'espai per part les empreses: quins són aquells aspectes de l'entorn que fan possible l'existència d'un parc (com el geomarketing, l'existència de mercats a diferents escales, els suports institucionals locals, etc.), com es planifica arquitectònicament i urbanística un parc (forma, dimensió, capacitat, fluxos, etc.); tot d'elements que són sempre planificats per aconseguir donar la màxima satisfacció a l'usuari i per tant poder obtenir el màxim benefici econòmic.

A mode de conclusions, el geògraf tarragoní proposa que el llibre pot llegir-se des de diferents nivells: com un recull de dades, des d'una aproximació operativa o teòrica, com una exposició crítica d'arguments, etc. L'anàlisi realitzada, diu, planteja així temes ja coneguts per la ciència geogràfica (sostenibilitat, planificació, identitat, globalització) plantejats però a través d'un treball concret, en aquest cas sobre els parcs temàtics. Es tracta per tant de proposar un diàleg interdisciplinar i establir nous mecanismes, metodologies i interpretacions per superar el propi objecte d'anàlisi. En definitiva, es pretén abordar un fenomen global des de l'interès i l'experiència local i del periple vital.