Aquesta obra de Salvador Anton i Clavé és un pas més en la llarga i fructífera recerca iniciada pel professor d'Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat Rovira i Virgili fa més de deu anys amb la seva tesi doctoral sobre la urbanització turística del litoral de Tarragona, poc abans que s'implantés Port Aventura. Aquell estudi versava sobre una temàtica, si més no, força innovadora en el panorama dels estudis geogràfics de l'època al nostre país: l'impacte espacial dels parcs temàtics. Simultàniament, era el moment, a mitjans dels noranta, de l'eclosió de l'interès per implantar parcs temàtics a tot arreu, el que feia oportú iniciar una línia de treball i aproximació analítica sobre aquesta nova realitat social, econòmica i territorial tot i que pogués semblar excèntric tractar d'aquestes qüestions en l'àmbit de la comunitat geogràfica, ja que no existia una bibliografia prou extensa al nostre país en relació als parcs temàtics. D'aleshores ençà, Salvador Anton no ha deixat d'investigar i treballar sobre aquest tema, i una mostra n'és aquest llibre amb el qual ha esdevingut una peça clau dels estudis de turisme a Catalunya i al conjunt de l'estat espanyol i Europa.

Des del punt de vista disciplinar, Anton destaca l'aparició, ara fa entre deu i vint anys, de diverses publicacions que han esdevingut de referència per a la geografia del turisme, entre les quals Escapism de Yi-Fu Tuan, i és també un moment en què en la ciència geogràfica s'estén el debat sobre el que l'autor denomina els “post-paradigmes”. Anton explica com diverses estades a l'estranger, als Estats Units i a França, li confirmaren l'interès per aquest nou objecte d'anàlisi geogràfica. Les primeres reaccions que trobà als seus treballs però foren de sorpresa, tant des de l'àmbit acadèmic com des dels sectors professionals vinculats directament als parcs temàtics, el que li arribà a generar certes dificultats de cara a poder dur a terme la seva recerca: manca d'informació de tot tipus, de reculls estadístics, de propostes analítiques, de metodologies i conceptes adaptats, etc. Calia per tant desafiar els apriorismes ideològics i començar a treballar des de l'inici, buscant, organitzant i generant de bell nou tota la informació que calgués. La necessitat i la possibilitat d'aportar teoria i coneixement amb dades empíriques, i la necessitat de teoritzar sobre el comportament espacial de la demanda, sobre els impactes en el territori i sobre el simbolisme de l'espai, foren elements d'estímul en aquests primers passos, tot el qual queda reflectit a bastament en el llibre.