Industrial. En el primer cas, es tracta d'una primera aproximació a la documentació de l'empresa, dipositada a l'Arxiu Nacional de Catalunya, mentre que en el segon, que aprofita també les facilitats que aquest centre documental ofereix ara als investigadors, ens trobem davant una anàlisi específica de la correspondència mercantil dels Muntadas, feta amb l'objectiu d'establir els lligams internacionals de La España Industrial i, concretament, reconstruir els camins de la importació de les noves tecnologies. L'estudi de Tatjer, Vilanova i Insa aborda el fet industrial des de la perspectiva de la implantació territorial, específicament en el terme municipal de les Corts de Sarrià, on destaquen el gran conjunt fabri1 de "Can Batlló", implantació modèlica inserida i plenament adaptada al disseny de l'Eixample barceloní, i la fabrica d'"El Vidriol", al marge de la trama regular. El treball d'Assumpta Muset ens mostra la història familiar dels Monfort, a cavall de la ciutat i de la ruralia catalana, atrets per la innovació industrial –en aquest cas, en el ram de les arts gràfiques– i la inversió agrària amb l'aprofitament de les oportunitats ofertes per les desamortitzacions.

Els treballs presentats a la sessió del Congrés dedicada a la dimensió social i que han estat aplegats en aquest volum per la seva palesa

relació amb el funcionament econòmic de la ciutat tenen com a denominador comú l'atenció a la perspectiva de gènere, molt característica de les orientacions recents en la matèria. Així, la ponència d'Àngels Solà és un fresc de la societat urbana en procés de transformació, centrat en la formació de les noves classes –burgesia (o burgesies), professionals liberals i grups populars d'obrers i artesans–, que dedica un espai específic a les activitats i les lluites de les dones dins de cadascun d'aquells col·lectius. El mateix interès per la funció de les dones, aplicat a l'estrat artesà i a les activitats empresarials dins aquesta esfera, es troba a l'aportació de Juanjo Romero. Cristina Borderías, al seu torn, utilitza la documentació de La España Industrial per arribar a conclusions innovadores sobre les diferències salarials per raó de sexe en l'estrat proletari.

L'estudi demogràfic de Pilar López Guallar, centrat en l'any 1848, aborda un dels fenòmens centrals de la història barcelonina del vuitcents –la importància de la immigració de procedència regional per compensar la baixa natalitat i alimentar el creixement d'una societat en plena expansió econòmica– i analitza els mecanismes d'integració social dels nouvinguts, amb atenció específica a la família i a la formació de les llars. [Ramon Grau]