En aquest segon volum, el centre d'atenció és el procés d'industrialització, que afecta no sols les activitats econòmiques, sinó que va tenir un reflex evident sobre l'estructura social de la ciutat. La convergència entre els historiadors econòmics i els socials hi és molt manifesta.

La ponència de Carles Sudrià evita la fixació excessiva en el fet industrial mateix –d'altra banda, ja força estudiat– i aborda els canvis profunds que l'emmarquen, amb una atenció específica al comerç exterior i a les finances. La seva anàlisi de l'evolució de les inversions en societats mercantils entre 1815 i 1868 permet reconèixer les conjuntures que van des de la postguerra napoleònica fins a la crisi financera de 1866, que és descrita minuciosament, i distingir clarament l'etapa àlgida de llançament del sector industrial, 1840-1855, i la fase de l'eufòria ferroviària, 1856-1866, que desemboca en el col·lapse final del període.

Contribueixen a enriquir la perspectiva financera del període els treballs de Pere Pascual sobre l'oferta monetària entre 1856 i 1848, de Lluís Castañeda i Martín Rodrigo sobre les activitats bancàries de la família Vidal Quadras, i de Yolanda Blasco sobre el moment fundacional del Banc de Barcelona.

Pere Pascual estudia els efectes de la reobertura de la Casa de la Moneda de Barcelona –sense reconeixement legal però amb el vistiplau d'unes autoritats provincials compromeses en el finançament de la guerra contra els carlins–, que compensa l'escassa producció de les seques governamentals de Madrid i Sevilla i subministra els mitjans de canvi necessaris en una economia en ràpida expansió. Castañeda i Rodrigo ressegueixen la història econòmica d'una família sitgetana que fa de la ciutat de Barcelona el seu centre després d'haver-se enriquit a les colònies americanes de Veneçuela i Cuba, i no sols documenten la importància de la Banca Vidal Quadras dins el món financer de mitjan segle a Barcelona, sinó que sostenen la hipòtesi de la importància de les fortunes dels indians en el llançament econòmic de la Catalunya vuitcentista. Yolanda Blasco, per la seva banda, ofereix una primera prospecció en la documentació fa poc descoberta del Banc de Barcelona i documenta les seves activitats inicials de descompte de lletres i préstecs i la forta implicació amb el tràfic cotoner.

També versen sobre els primers temps de sengles cèlebres firmes barcelonines vuitcentistes els treballs d'Albert Pérez sobre La Maquinista Terrestre y Marítima i de Gràcia Dorel-Ferré sobre La España