Aquest llibret és el fruit de llargues passejades per tot l'àmbit geogràfic centrat en el poble de Vilada, efectuades durant les quatre estacions dels anys 2001 i 2002, a la descoberta i el retrat del muntanyam i dels fondals, de les plantes i de les fonts, i de la gent que li dóna sentit. En conseqüència, el treball és una convidada per a seguir les passes dels autors pels verals viladencs dels quals ens fan de guia pas a pas. El gruix més important de les seves planes és, precisament, el resseguit de vint-i-dos itineraris al llarg dels quals el lector trobarà una tria molt generosa de la informació més significativa per a orientar la mirada en el seu recorregut, tant per a no perdre'n la continuïtat com per assaborir les raconades d'aquell territori tan trencat.

La descripció dels itineraris manifesta l'esforç per a conjuminar el detall de la traça del camí, sendera o corriol, inclosos els temps que cal esmerçar-hi a 'pas normal' i tota mena d'advertiments sobre l'estat del camí, dels falsos trencalls per a evitar, els passos compromesos per a vetllar... amb la presentació d'allò que cal veure per a ajudar a la interpretació dels escenaris que se'ns presentaran a la vista en el decurs de la caminada, per a veure més enllà de l’horitzó. Així, els textos de notes històriques, de relats més o menys llegendaris i del ric anecdotari local, van destacats amb lletra cursiva. Però allò que dóna el bon to d'aquesta informació complementària és la selecció i la qualitat de les fotografies que acompanyen el text o potser caldria dir, no n'estic segur, que són acompanyades pel text. Sigui com sigui, la relació entre el text i la fotografia ha aconseguit un equilibri notable, la qual cosa fa que l'obra no sigui una guia excursionista més.

Sense parar-se en els límits del terme municipal estricte, abastant fins allà on dóna la vista i, potser, una mica més encara, el conjunt dels itineraris cobreixen una regió la qual també podria es podria anomenar com l'Alt Berguedà oriental malgrat que la vall de Lillet en resti fora decididament. Això explica la inclusió en el llibre d'indrets accessibles des de Vilada però que pertanyen a altres termes com és el cas de Sant Romà de la Clusa, del municipi de Castell de l'Areny; de Sant Sadurní de Rotgers, de Borredà; o del Salga Aguda o l'antic monestir de la Portella, pertanyents a la Quar.

"En el fons, i més enllà de qualsevol límit jurisdiccional, hem intentat de fer ressaltar la profunda unitat que representa aquest territori al nivell de la geografia humana; una unitat que era molt més palpable cent anys enrere que no pas ara, quan el fenomen de despoblament rural encara no havia buidat d'una forma generalitzada la muntanya pirinenca i prepirinenca" [7]

Les dades bàsiques sobre Vilada, les imprescindibles per a la presentació del poble abans d'encetar les caminades, es recolzen en el recordatori de la descripció facilitada en del Diccionario de Pascual Madoz (1845ca) i la comparació de la que li dedicà C.A. Torras a la seva Guia del Berguedà (1905) amb l’estat demogràfic i socioeconòmic actual de la localitat. Serà bo d'acabar la notícia d'aquesta obra amb un frase del segon autor, "La vall de Vilada és molt rienta, reblerta de conreus, verdor i arbrat", la qual, cent anys desprès, i com ja ho era mil anys enrere en produir-se la primera menció escrita de la villa lata, segueix oferint un posat obert i rialler molt ben caracteritzat en aquesta guia, més i tot que una guia excursionista, d’Ernest Costa i Joan Tort. [ Pau Alegre]