La vall d'Olzinelles és una zona rural de muntanya la qual té el trist honor, juntament amb tantes altres contrades de Catalunya amb característiques semblants, d'haver experimentat un procés de despoblament brutal així com la desaparició de gairebé tota l'activitat agrícola, ramadera i forestal durant el segle XX, de manera que els boscos han envaït decididament els camps de conreu. Per altra banda, la riera d'Olzinelles ha deixat d'oferir un cabal en règim continu per passar a un de discontinu, amb assecades totals durant els darrers estius, a causa de l'apropiació de l'aigua superficial per la vegetació i biomassa augmentada, amb greus repercussions en la biodiversitat de l'entorn fluvial. Els crancs de riu, posem per cas, tan abundosos no fa gaire, han desaparegut gairebé del tot. Així, doncs, els autors de l'estudi endevinen que "estaríem davant d'un cas en què el canvi global es manifesta localment en una complexa xarxa de components en la qual el canvi en els usos i en les cobertes del sòl n'és un element essencial".

És per això que la primera part del llibre es dedicada a documentar i sistematitzar aquells canvis durant els dos segles i mig proppassats. És una història natural de la vall convincent i aclaridora, molt ben il·lustrada, i amb l'estudi, prou singular, de la dinàmica de la població de rata d'aigua a la riera d'Olzinelles com a indicador de l'evolució socioecològica de la vall. Només per a mesurar a grans trets el canvi experimentat per la cobertora vegetal, indiquem que del 30 per cent de terra conreada a mitjans del segle XIX s'ha passat a un magre cinc per cent actual. L'acceleració de la pèrdua de superfície conreada durant la segona meitat del segle XX es fa evident amb la comparació cartogràfica de les cobertores de 1956 i 2002. Dels vint-i-quatre masos habitats per 180 persones el 1924 s'ha passat a només deu masos amb 27 habitants!