Com a complement natural d'una docència universitària vaig haver de redactar, en 1971, un "Assaig de Bibliografia de Toponímia catalana", destinat als alumnes dels meus cursos d'Onomàstica. El recull, notablement carregat puix que no existia cap recopilació similar, fou policopiat i distribuït als estudiants i remès a alguns professors i biblioteques. Però, precisament perquè era únic en el seu gènere, atragué l'atenció dels especialistes, fou l'objecte d'una ressenya a Índice Histórico Español –fet insòlit per a un text no imprès–,i de comentaris a d'altres òrgans d'expressió. Això, i la repetició de Cursos sobre temes onomàstics, provocaren alhora el ràpid exhauriment d'aquesta primera provatura, i que el contingut en pogués ser corregit i considerablement ampliat. Arribat el moment de la reedició, el director del Departament de Català de la Universitat de Barcelona, Dr. Antoni Comas (que m'ha fet l'honor i l'amistat d'acollir-me entre els seus durant quatre anys ja) ha cregut oportú de realitzar-la de forma ensems més permanent i més atraient que la simple policòpia, considerant encara que el tema no interessa solament els estudiants de llicenciatura i de preparació de doctorat, sinó nombrosos sectors externs, universitaris com extra-universitaris. Heus ací doncs les raons de

publicació impresa de la segona versió d'aquesta Bibliografia.

*

El favor del qual gaudeixen els temes d'Onomàstica, i singularment de Toponímia, s'explica en efecte per causes variades, i totes prepotents, que concerneixen: el passat d'aquesta ciència al nostre país, –el context present d'aquest darrer, –i, com a factor general, la reconeguda utilització de l'Onomàstica per a multiplicitat de tasques científiques.

A Catalunya, en efecte, els estudis onomàstics poden envanir-se ja d'una tradició valuosa que arrenca de l'inici mateix d'aquesta ciència: J. Balari i Jovany, entre 1877 i 1899, anticipant-se a escoles estrangeres després florents, en planta unes fites encara no envellides. Acollida de seguida per l'Institut d'Estudis Catalans, i posteriorment per la Universitat de Barcelona, la recerca onomàstica ha produït resultats remarcables i ha atret eminents erudits com Francesc de Borja Moll, Joan Coromines, i Antoni M. Badia i Margarit, per citar els més prestigiosos d'entre els contemporanis.