nostre autor propugna la producció neta i sostenible alhora que defensa un canvi ètic impulsat per una educació ambiental molt decidida.

L'ecòleg, poeta i polemista mexicà Víctor M. Toledo és l'autor de sis apartats més els quals fan la segona part del llibre [111-200]. En conjunt, són una contribució de caire assagístic entorn de la modernitat i de l'ecologia per a copsar i revelar la multiplicitat dimensional de la crisi planetària en la qual ens aboquem pel malbaratament de la natura. En aquesta tesitura, és remarcable el desenvolupament que fa del concepte d'apropiació de la naturalesa en la dinàmica metabòlica de la societat, la qual tindria un sentit similar al de la producció de Karl Marx. Per altra banda, Toledo recorda la saviesa ecològica de les comunitats indígenes de Mèxic i d'arreu, temàtica de la qual és un expert de primer ordre, com a exemple remarcable de manteniment responsable de la biodiversitat i de la solidaritat ecològico-social.

Encarats al desafiament ecològic planetari, el repte actual és la integració de les components urbanes, rurals i naturals de la nostra societat en la via del desenvolupament

sostenible, d'una modernitat alternativa en tots els sentits. Amb això, Víctor M. Toledo revela la influència decisiva rebuda de la teoria de Gaia desenvolupada per James Lovelock amb rastres evidents en les concepcions humanístiques globalitzadores de Teilhard de Chardin. El títol mateix del llibre, suggerit per Toledo i abonat per Boada, n'és una manifestació resplendent.

Les dues grans parts del llibre esmentades van complementades amb una entrevista [203-232] entre els dos autors sota la direcció, i provocació podríem dir, de Mireia Artís. Tot i que la revisió de la transcripció de la gravació haurà sofert l'afegit una bona colla de farciments literaris que hauran rebaixat l'espontaneïtat de la conversa, l'intercanvi de perspectives i, sobretot, els exemples il·lustradors, per entenedors, d'aspectes tractats de manera més abstracta al llarg del llibre, és un atractiu innegable del llibre. Les opinions de Boada i de Toledo sobre l'educació i la història ambiental, sobre el diàleg de coneixements entre els de domini local i els de domini global així com sobre el paper que la ciència fa i hauria de fer en la crisi ambiental, enriquiran i ponderaran de manera certa els criteris dels seus lectors i lectores. Confiem que en seran munió. [Pau Alegre; la Candelera (eixuta) de 2007]