La inquietud pels canvis ecològics que pot experimentar el planeta en el marc de l'evolució de la societat postindustrial és el tema central que relliga les tres parts constituents d'aquest llibre de divulgació científica. És ben cert que la crisi ambiental que avui s'endevina, ha quallat profundament en l'opinió pública durant els darrers anys. Els mitjans de comunicació de masses i altres instruments de mobilització d'unanimitats en fan referència dia sí i altre també en una pruïja de conscienciació del cul-de-sac en el qual ens trobem immersos. Un camí sense sortida? Martí Boada i Víctor M. Toledo tenen fe en un capgirament de la trajectòria negativa en remarcar, precisament, la necessitat de trobar un desllorigador a la crisi civilitzadora la qual, al capdavall, és l’altra cara de la moneda de la crisi ambiental. El llibre, doncs, vol ser una contribució per al redreçament.

La primera part [7-110] ha estat redactada per Martí Boada. Cal advertir que l'oportunitat d'aquest producte editorial és la manifestació pública més cridanera d'un llarg sojorn de Boada –estudiós que no precisa presentació entre nosaltres– a la capital mexicana i de l'intercanvi d'opinions i experiències que la seva estada va provocar entre ambientòlegs d'una banda i altra de l'Atlàntic. Els grans temes

que tracta en els set apartats han estat repassats en diverses ocasions en aquestes mateixes planes. Boada en procura una síntesi per als lectors escampats des del cap d’Hornos fins a Río Grande. Recordem-los en el mateix ordenament disposat per Boada.

La historicitat de la idea d'una crisi ambiental global precisa la col·laboració de tothom per a reduir-la i esquivar-ne les conseqüències. Aquesta presa de consciència progressiva es manifesta a través del repàs de la seqüència de grans acords internacionals assolits -i més difícilment acomplerts- d'ençà el crit d'alerta de Silent Spring (1960). Les anàlisis i les conclusions d'informes, cimeres i conferències desemboquen en la definició d'allò que és en boca de tothom: el canvi ambiental global, i del que significa per a la biodiversitat sustentadora de la vida, per als estocs dels recursos naturals i del seu descompte de futur i per a la vida comunitària en les grans aglomeracions urbanes.

Per arrodonir la seva contribució, Boada dóna el llistat dels paràmetres i indicadors més significatius de l'estat ambiental del planeta: creixement de la població, de residus, de contaminació atmosfèrica -de la capa d'ozó en especial-, i d'altres. A la vista de tot plegat, el