entre ciutats per atreure inversions de capital que dinamitzin la seva economia. Reptes que, segons l'autor, han fet del màrqueting urbà i de la promoció internacional de Barcelona una de les principals preocupacions i estratègies desplegades per polítics i tècnics municipals, desplaçant a un segon plànol l'atenció a demandes i problemes prioritaris de caràcter social.

El fet de promoure internacionalment Barcelona s'ha recolzat en la celebració d'esdeveniments singulars, que capten i focalitzen l'atenció de ciutadans i empreses de tots els països del món. Materialitzar la celebració d'esdeveniments culturals de renom internacional i convertir Barcelona en una ciutat amb una base econòmica lligada a la innovació, la tecnologia, la informació i el coneixement, ha requerit construir i dotar la ciutat dels contenidors físics que allotgen i fan possible el desenvolupament d'aquests esdeveniments i activitats econòmiques.

Horacio Capel valora de forma positiva que les actuacions urbanístiques desenvolupades a Barcelona hagin permès posar nous equipaments a l'abast de la ciutadania, millorar la imatge i la capacitat d'atracció de turistes i de capital per part de la ciutat. No obstant, es mostra crític davant la forma com s'han dut a terme aquest conjunt d'intervencions. Per una banda, l'excessiva implicació de la iniciativa privada i la manca de diàleg i transparència de l'Ajuntament amb la ciutadania. Per altre costat, la vinculació d'aquestes intervencions amb projectes específics, en detriment del planejament general; amb la desaparició d'edificis i de parts de la trama representatives de la història i de la identitat de Barcelona, i amb la construcció de nous edificis discordants amb l'entorn on es troben ubicats. L'autor atribueix aquesta dinàmica de desaparició de llegat històric a la combinació d'una forta pressió immobiliària, l'exclusió de patrimoni en catàlegs de protecció i l'escassa cultura conservacionista dels arquitectes i tècnics al servei del govern municipal.