La tria dels enquestats, efectuada amb les tècniques estadístiques de mostreig adients i en base als registres censals dels ajuntaments de la CMB, es va fer de manera que les tres categories esmentades tinguessin igual nombre de casos. Calia que fos així per a reforçar la comparació entre els tres grups, independentment de la seva importància relativa. Val a dir, com reconeixen els autors, que ens movem sobre percentatges que no superen en cap cas el 5% dels migrants de tot tipus reconeguts a la CMB durant els anys setanta. Els autors es dolen, amb raó, del poc pes final de les històries femenines a causa del procediment de selecció per 'caps de família'.

història personal, deixant de banda judicis de valor, percepcions, actituds i projectes de tractament, sovint, molt més discutible" [10]. Es tracta de veure la interacció d'aquestes trajectòries diverses i com totes elles condicionen el fet i la forma dels desplaçaments migratoris i són a la vegada influenciades per ells. Ve a ser la hipòtesi de treball implícita.

Els resultats de la investigació, estructurats en quatre capítols al fil de les respostes al qüestionari, es clouen amb un epíleg en el qual es recapitula i sintetitza, a tall de conclusió, en posar èmfasi sobre la relació entre els processos migratoris estudiats normativament i els processos socials revelats per les històries personals i singulars de l'enquesta: "Els desplaçaments, per si mateixos, no canvien fonamentalment ni les persones ni les relacions socials que estableixen. I el retorn, com altres etapes del procés migratori, és una més de les opcions possibles en la vida dels homes i de les dones que un dia van sortir del seu lloc d'origen." [268]

[Pau Alegre, gener de 2007]