ciutat i per la platja”. La vida de la colònia, tanmateix, s’acabà aviat, el mes d’abril, quan la mainada fou repatriada cap a Espanya, on ningú no els podria estalviar, segons Fornaguera, uns dies de purificación, amb cants falangistes a trenc d’alba, missa diària amb sermons humiliants i estudi de la doctrina nacional sindicalista.

El llibre relata també les peripècies de Fornaguera per evitar l’internament dels fills en camps de concentració, les gestions fetes al consolat de Colòmbia a París per repatriar dona i fills i els esforços d’aconseguir diners per acompanyar-los en el trànsit transoceànic. Així mateix, conta l’estada com a director a la colònia d’infants espanyols refugiats de les Charmilles, a Sames. En aquest vilaret, a cavall de la Gascunya i les Landes, Fornaguera reeixí d’aplegar definitivament la família. Només els restava fer el salt a Amèrica, però tampoc no seria fàcil. Salparen de Bordeus, a bord d’un desmanegat vaixell de transport de tropes colonials, amb una estesa de lliteres a les bodegues. Els calgué

fer enllaç a Santo Domingo, en aquells anys hisenda particular dels Trujillo, i passar per l’illa holandesa de Curaçao, abans de fer cap al port de Barranquilla, el 26 de gener de 1940, just un any després de la caiguda de Barcelona.

Maria Fornaguera de Roda, filla de l’autor, diu a la presentació: “Penso que Fugida! es presenta sol com una crònica lúcida i decantada, i pel mateix commovedora, d’un mestre que en aquella caravana dels que a gener de 1939 marxaven cap a França, hauria adquirit, si fos ara, una majúscula de les que entre herois no se’n feia cas, i que el to del narrador rebutja”. El fet que parli de son pare, podria dur a pensar que es deixa anar per l’estimació filial. Un cop llegit el llibre, qualsevol dubte s’esvaeix: Maria Fornaguera no exagera. Fugida! tracta d’un home íntegre i aguerrit, la trajectòria del qual forma part de la memòria històrica dels mestres i les mestres que visqueren l’exili, exterior o interior, i que hom té el deure indefugible de preservar. [Enric Bertran]