“En l’agricultura de Gallecs, al llarg del segle passat, hi han predominat sempre els conreus de secà, amb un pes de la vinya molt representatiu, en especial durant la primera meitat del segle XX” [53] és el paràgraf que pot passar com a resum del capítol redactat per Ramon Boter de Palau sobre L’evolució de l’espai de Gallecs [53-64]. Però dóna molt més. El capítol és el resultat de l’estudi de la documentació estadística agrària complementada amb notes esparses recollides mitjançant entrevista amb pagesos i pageses del rodal. És un exemple molt interessant d’aplicació de la història oral. Tot plegat arrodonit amb el balanç de la trajectòria de la ramaderia -porc i vaca de llet, sobretot-, amb un pes clarament minvant en el sector agrari, fins a la seva pràctica desaparició actual.

Com era d’esperar pels objectius anunciats a la capçalera, el gruix del llibre s’esmerça a valorar les propostes i actuacions sobre el territori urbanitzable de Gallecs, insinuat en el Pla Director de l’Àrea Metropolitana de Barcelona de 1968 i concretat dos anys més tard en l’ACTUR ja citada. No fa al cas revisar cada cas presentat a Una mirada enrere. El paper dels diferents agents i els principals documents que han generat [65-169]. Cal destacar tanmateix la reivindicació d’una altra comarca, el Baix Vallès, dintre de la qual, l’espai de Gallecs i el CERG serien una peces cabdals. Hi tornen a les Conclusions: guardant el passat i projectant el futur [171-186]. Tampoc deixen per verds els documents de treball del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, sobretot pel que fa referència al

tractament dels espais oberts i la seva connectivitat. Les conclusions es completen amb una reflexió sobre els efectes dels canvis de gestió soferts per l’espai de Gallecs: ministerial fins a 1980 i per l’INCASOL des d’aleshores en endavant amb el punt d’inflexió marcat per la sortida de l’arquitecte Joan Antoni Solans de la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya.

En el darrer apartat del capítol de conclusions, “Una proposta de futur per a l’espai rural de Gallecs”, Josep Gordi assaja una proposta de futur per a Gallecs ajaguda sobre un portant amb dos semalers en forma, altra volta, de qüestions: “quin paisatge volem fomentar? Com s’ha de gestionar?” La resposta a la primera qüestió es mig resol amb un condicional adreçat als conservacionistes a ultrança: “si volen portar Gallecs a ésser un paisatge tradicional, al nostre entendre, caldria enderrocar totes aquestes edificacions dels anys seixanta així com els seus carrers i tornar a roturar les terres...” [180] sense resoldre la tipologia de paisatge per aplicar. En canvi, la segona qüestió rep una resposta clara i contundent: “crec que a escala institucional caldria ampliar l’actual CERG i incloure-hi tots els ajuntaments [del Baix Vallès], la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya...” de manera que fes possible l’assentament d’una cooperativa d’arrendataris agraris en les terres de titularitat pública de Gallecs. La gestió pròpiament del CERG seria coordinar i impulsar el desenvolupament agrari, conservar i millorar el patrimoni natural en tots els ordres. [Pau Alegre]