L’objectiu prioritari del llibre és repassar les propostes d’ordenació del territori de Gallecs d’ençà la seva expropiació pública, ja fa més de trenta anys, en la perspectiva de valorar la seva transcendència futura dintre del teixit urbà metropolità de Barcelona. Les coordenades analítiques dels estrats documentals sedimentats a les lleixes dels arxius oficials competents són dues. Per un cantó, la relació d’aquell retall de territori vallenc amb els condicionaments econòmics, polítics, socials, etc., sorgits en la evolució que va des del tardofranquisme fins a l’ocàs del govern català “dels vint-i-tres anys”. Per altre cantó els documents són estudiats com a reflex dels canvis teòrics del planejament sofert pels arquitectes i urbanistes durant el període esmentat.

En haver fet fallida els diversos intents de la seva urbanització completa, els vuit quilòmetres quadrats de Gallecs que resten lliures -dels quinze inicials- han esdevingut un testimoni resplendent del medi biològic del Vallès antecedent a la gran onada constructora dels darrers temps i, en conseqüència, la seva conservació s’ha convertit en una reivindicació permanent i aferrissada. Els autors del llibre no tenen cap ombra de dubte: “aquesta herència paisatgística que és Gallecs, sobretot, si tenim

present que se situa dins de la trama urbana de Barcelona, cal salvaguardar-la definitivament, tant pels seus valors paisatgístics i naturals, com per la seva situació estratègica dins d’un futur sistema de connexions ecològiques o espais lliures de la regió metropolitana de Barcelona.” [18]

Què és Gallecs? [21-24] és pregunten els autors. Refusen l’assumpció del territori delimitat pel Decret Llei d’Actuacions Urbanístiques (ACTUR) de 1970 com a marc de treball, i, després d’un breu, per concís, recordatori històric multisecular, es declaren partidaris d’un àmbit geogràfic més general coincident, si fa o no fa, amb el tronc central de la vall de la riera de Gallecs. Però és el present allò que els preocupa. La pregunta: On som? [25-52] troba resposta en el recordatori de la creació del Consorci de l’Espai Rural de Gallecs (CERG) format pels ajuntaments de Mollet del Vallès i Parets del Vallès l’octubre de 2000. El Consorci ha obert una porta a l’esperança per a la conservació dels valors mediambientals de Gallecs. Aquesta és la finalitat prioritària de l’entitat i és per això que tot seguit, en el mateix capítol, es repassen els trets més destacats de l’espai forestal i de l’espai fluvial sense perdre de vista l’aprofitament agrari que se’n podria treure de manera sostenible.