d'enquadrar dins d'aquestes visions reduccionistes, però el cert és que, si hom exceptua alguns treballs, molt marcadament els de les escoles morfogenètica britànica i morfotipològica italiana, aquest ha estat un defecte freqüent.

En el cas del treball que ens ocupa, Julio Valdunciel mostra una gran sensibilitat envers els processos històrics i la tradueix en l'estudi de la forma urbana amb la idea de permanència. És a dir, en moltes ocasions, encara que canviïn les condicions socioeconòmiques o culturals, els aspectes físics i formals nous són deutors del passat, per permanència de la topografia, òbviament, però també de les formes aparegudes en fases anteriors del creixement, del planejament o de l'estructura de la propietat. Molt sovint, el medi natural és visible a la ciutat posterior, i ho és l'entramat rústic preexistent, és a dir, el parcel·lari, la xarxa de reg i la xarxa caminera.

El que Julio Valdunciel fa en aquest volum és aplicar aquests principis generals que són el de la sensibilitat històrica i el de la valoració de les permanències topogràfiques i socioeconòmiques a quatre nuclis propers, pertanyents a la mateixa regió i, en canvi, ben diferents en història i en forma. De tots ells, aplicant el mateix esquema, n'extreu les

peculiaritats derivades de les gènesis molt diferents de la seva edificació i de les etapes de creixement que també assenyalen ritmes i temps no coincidents. Així, Mollerussa es caracteritza pel seu pas de llogarret a ciutat a partir del canal d'Urgell i de l'arribada del ferrocarril i, des d'aleshores, amb un creixement ràpid fins avui. Les Borges Blanques, en canvi, mostra la seva potència molt anterior i la seva vitalitat en el creixement fins al primer terç de segle, i l'estancament posterior, tot i l'ampliació lògica de l'entramat urbà de carrers i cases. Almacelles es configura com un nucli deutor, gairebé en la seva totalitat, de la planificació urbana del segle XVIII, quan es fundà l'assentament. Finalment, Alpicat mostra com el pes de la urbanització recent (i de les urbanitzacions, en el sentit de discontinuïtats urbanes respecte al nucli) és el que caracteritza la seva morfologia. Aquestes ' són unes poques frases descriptores de cada un dels nuclis que s'analitzen, però són, sense dubte, insuficients per a descriure el conjunt d'elements que en el treball de Julio Valdunciel permeten una caracterització molt més rica dels processos de creixement i de configuració morfològica. Els convido, doncs, a endinsar-se en aquest text per tal de descobrir-los.

[Joan Vilagrasa Ibarz, 2001]