A l’estació de Cellers, de tornada a casa, la colla d’excursionistes va patir l’agressió física i la denúncia de part d’un grup de falangistes que havien estat acampats a l’estany de Mar, per haver escrit una estrofa dels Segadors i altres cançons i poesies als llibres-registre de diversos cims de la serra de Tumeneia. El relat continua amb el trasllat sota custòdia a Balaguer, l’atestat davant la Guàrdia Civil i la retenció al dipòsit municipal, la compareixença davant el jutge i la posada en llibertat. La cosa, però, no acabà aquí, sinó que, setmanes després, se’ls incoà un sumari sota l’acusació de fer propaganda il•legal i els excursionistes passaren a règim de llibertat condicional. D’això s’ocupa la tercera part del llibre, així com de la sentència condemnatòria de sis mesos i un dia de presó menor, multa de deu mil pessetes i posterior indult amb motiu de la condició d’Any Sant de 1949. Les altres conseqüències que se’n derivaren foren l’expulsió a perpetuïtat de la Federación Española de Montañismo, condonada al cap de set anys, i la pèrdua de la condició de soci de la Unió Excursionista de Catalunya per ordre d’aquella federació, recuperada onze anys després. La història es clou amb la rehabilitació per part de la Federación

Española de Deportes de Montaña y Escalada, el 2004, cinquanta-cinc anys després d’ocorreguts els fets!

El relat, en format de dietari, amb detalls d’indrets i horaris, amb fotografies en blanc i negre del membre de la colla Josep Carné, és ara possible, més de cinquanta anys després, per la bona memòria de l’autor, per la previsió de conservar la paperassa processal i personal que s’aporta, i per la pràctica d’aleshores d’anotar fil per randa tots els esdeveniments, un costum que ha mantingut al llarg de tota la seva vida. Amb aquesta documentació, desempolsada de la pàtina d’anys de romandre emmagatzemada en un calaix del seu despatx, Joaquim Cabeza preparà una conferència titulada Excursionisme i repressió franquista, que fou pronunciada en dues parts, els dies 9 i 16 de novembre de 2005, al Centre Sant Pere Apòstol de Barcelona. La bona acollida de la xerrada de part dels oients i la generositat del ponent donaren peu al projecte d’un llibre que havia de recollir i d’ampliar el que allí i aleshores es va dir. El resultat, passat just un any, és el llibre que un ha mirat de ressenyar. [Enric Bertran]