La primera part del llibre respon al primer mot del títol –Excursionisme-. És el relat d’una travessia per les valls i muntanyes de l’Alt Pallars i l’Aran, l’agost de 1949, feta en dues setmanes per sis joves, entre els quals l’autor i el nostre malaguanyat consoci Josep Llaudó i Majoral. L’itinerari discorregué per les contrades més belles del Pirineu català: Espot, estany Tort i pic de Peguera, vall de Monestero, Encantat Gran, estany de Sant Maurici, Portarró d’Espot, gran tuc de Colomers, vall de Sant Nicolau i pla d’Aigües Tortes, vall de Boí i Taüll, saltants de Cavallers (abans que la construcció de la presa donés lloc a l’estany de Cavallers) i estany Negre, pics de Besiberri, Coma-lo-Forno i Punta Alta de Coma-les-Bienes, estany de Monges i cim de Montardo d’Aran, Banys de Tredòs i Salardú (aquí el grup se separà i en Cabeza i en Llaudó feren la travessa del Pla de Beret).

Es tracta de bona part dels verals per on actualment discorre la proposta de trekking anomenada Carros de Foc, però avant la lettre, quan hom feia i desfeia viaranys que solcaven indrets gairebé ignots, amb un biaix d’aventura i romanticisme propi d’un excursionisme en estat pur; tal vegada amb un punt de viatge iniciàtic, pas previ a les

travesses i ascensions alpines. L’autor ens parla del desplaçament des de Barcelona amb cotxe de lloguer i de la contractació de mules per carregar motxilles, de dies transcorreguts sense veure ànima humana que donaven pas a jornades de tràfic d’animals de bast pel camí ral, de l’aprovisionament de queviures als pobles del fons de les valls, dels ramats transhumants de milers de caps i de marxes de vuit i deu hores diàries!

Eren els temps de postguerra en què per anar a fer muntanya al Pirineu calia proveir-se d’un salconduit de fronteres i d’un altre especial de zona impermeabilitzada. Aleshores la trobada amb la guàrdia civil solia resoldre’s amb una facècia o una altra, com la que conta Cabeza a Alòs d’Isil. Tanmateix, en aquest cas no fou així. El títol de la segona part del volum -Agressió. Detenció. Alliberament- alerta com en aquells anys unes innocents vacances podien acabar “d’una manera inesperada, absurda, violenta, injusta”. En aquesta secció, Joaquim Cabeza explica un ”episodi que havia de trasbalsar i de commocionar per molt temps les nostres vides, les nostres famílies, les nostres entitats i el nostre món excursionista en general”. L’escaiença de la segona part del títol del llibre –repressió franquista- és palesa.