davant de la comèdia de l'electoralisme caciquil. El triomf de l'agregació el 1897, va ser, en paraules de Ramon Grau, bo i seguint Vicens Vives, el preludi "del triomf de la gent de bé de 1901" i de l'esbandiment del caciquisme. I remarca Grau:

"Penso que el seguiment detallat de les peripècies de la lluita entre l'Ajuntament de Barcelona, aparentment contra la resistència dels municipis suburbans, realment contra els principis i les pràctiques del règim de la Restauració, fa aflorar un retrat polític de l'època i dels seus homes en certa manera inèdit, perquè es fa no tant a través de les adscripcions socials o partidistes d'aquells individus ni d'allò que escrivien, deien o pensaven al marge de l'acció de govern, sinó d'allò que feien davant d'un problema concret quan en compartien la responsabilitat" [5]

El cop de força serà efectuat pel programa liberal de Rius i Taulet. "La influència major d'aquest programa radica, no sols que parteix d'una acceptació de la realitat abassegadora de la urbanització industrial, sinó en què pot presentar-se com a hereu directe de la fórmula

de tractament del fet urbà que havia triomfat legalment a l'era isabelina: el Pla Cerdà." [7] En el pròleg, redactat a tall d'ideari de l'estira i arronsa repassat sense treva ni pausa en els capítols abans esmentats, Grau defensa de la continuïtat i complementarietat, no exempta de contradiccions entre la proposta de Cerdà i el programa de Rius.

El gruix fonamental de l'obra, però, el constitueix un generós apèndix documental [149-440] amb la reproducció per transcripció íntegra o bé per facsímil de 72 documents essencials per al seguiment del procés. Finalment, s'inclou un repertori de fonts documentals dels Arxius Municipals de Districte de Barcelona per l'estudi de les segregacions i agregacions de termes [441-471] fruit del treball d’arxivistes i altre personal de l'Institut Municipal d'Història. Certament, com anuncia Ramon Grau en el pròleg, la identificació, depuració i publicació d'aquest cos documental farà reconvenir visions esbiaixades i conclusions esbojarrades, decantades massa alegrement en la bibliografia antecedent, no pas baldera, sobre el tema. [pau alegre]