Recopilació de materials per al V Congrés d'Història de Barcelona de 1997 dedicat expressament al tema de les annexions de Sants, les Corts, Sant Gervasi, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí a Barcelona en escaure's el centenari de la seva consumació. El text de base, repartit en quatre capítols i un epíleg, en vol ser una visió comprensiva i detallada alhora, prou ben insinuada en els seus epígrafs:

1. El cas de Barcelona i les regles de la Restauració [11-42]
2. Quatre anys de desconcert, 1877-1880 [43-68]
3. Barcelona recupera la iniciativa, 1881-1884 [69-98]
4. L'ampliació dels horitzons de la política, 1885-1889 [99-130]

• Epíleg: el cop definitiu, 20 d'abril de 1897 [131-142]

L'estudi ressegueix fil per randa el desenvolupament de la pugna política al voltant del projecte d'unificació municipal del Pla de Barcelona, tant en l'àmbit local com en l'estatal, en el clima de desinterès pels afers públics que va seguir a l'experiència revolucionària del Sexenni (1868-1874). Tanmateix, una minoria va continuar lluitant per una política específica per a Catalunya i per a Barcelona, dirigida especialment contra la inèrcia centralitzadora que venia del temps de l'absolutisme i a la qual van continuar sotmesos els nous dirigents instal·lats a Madrid al voltant de la Corona.

L'agregació dels pobles del Pla de Barcelona, iniciada i liderada per l'ajuntament barceloní l'any 1874, en base a la Reial Ordre de 7 de juny de 1859 que donava llum verda al projecte cerdanià d'eixample de la ciutat, i en la qual es reconeixia, de facto, la futura continuïtat urbana del Pla, és una mostra més de mobilització ciutadana, de política real,