Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Ramon Pere Anglès i Ramon Amigó Anglès: Onomàstica del Terme Municipal d'Ulldemolins. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 1997; 395 pp. + 3 mapes f.t. Paraules preliminars de Joan Roig i Montserrat. ISBN 84-393-4257-8.   Fragment de la introducció : 
pàg.    1  ·  2 
 

Les pedres i les fites
Sobretot pel sector de Fraguerau, hi ha una bona colla de blocs de pedra, o bocins de cingle, que criden l’atenció per la forma que tenen, que fa córrer la imaginació del visitant perquè la compari amb objectes i els apliqui un nom metafòric que hi correspongui. Hi ha uns quants noms d’aquests que tenen una certa antiguitat, com els Tres Jurats i els Tres Jurats Petits, el Cap de Mort, la Cadira, els tormos dels Pontarrons, la cinglera de l’Escambell, la Roca Balladora, la Trona. Uns altres noms podrien ésser d’invenció recent, de quan Fraguerau ha estat transitat per excursionistes nombrosos: el Bisbe, el racó de Buda, el Camell, el cap de Turc, el Formatge, la Sella. Fora de Fraguerau, però encara a Montsant, es parla de la Bitlla, també coneguda per la roca del Frare; de la Campana, la Lleona, la Mola, la roca del Llençol, el Trenet. Enllà de Montsant, s’anomena la cadireta del Metge, als Carrocs; i el Piró, que és un peiró, o sia un pedró, però en aquest cas no és una creació de la naturalesa, sinó una manufactura humana.

 

 
També hi ha tormos: el del Camarada i el de la Drecera, a les Solanes, i el del Magre, a les Obagues. Se n’havien anomenat uns altres que ara no hem trobat que s’anomenin. En els documents on n’hem vist notícia, del segle XV, el genèric és ”torm” i ”torms”, sense o final, en tots els casos. Ens referim als torms de na Bellvera, que sembla que eren a les Garrigues; al torm del Cirer, que no sabem on era; i al de l’Edra, que es pot suposar – o afirmar i tot – que era el tormo que hi ha a la coveta de l’Heura.

Si fins ara hem parlat de pedres creades per la naturalesa, sense cap intervenció de l’acció humana, tret del Piró, ara també es pot parlar d’un nom força antic, trobat per primer cop en un paper de mitjan segle XV però sens dubte designant una realitat ja existent des d’abans d’aquell segle, indicador de pedres preparades i col•locades pels homes: els Mollons, que s’havien anomenat cap al camí de la Granadella: servien per a marcar límits, probablement els del terme d’Ulldemolins amb el terme veí de ponent.

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
12 de maig de 2006
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat