La part final de l'obra és dedicada més especialment als excursionistes. Hi ha una mica d'història d'allò que les entitats excursionistes han fet a Catalunya per al coneixement climatològic del país. Segueixen una sèrie de normes pràctiques sobre les observacions que poden ésser fetes en campanya i un resum de coneixements meteorològics útils per a anar pel món. Mereixen una menció especial els consells finals que l'autor dóna, no solament als excursionistes, sinó encara a tots els investigadors : "Mai no serà prou propugnada la conveniència que tota observació útil sigui publicada en algun lloc adequat."

"El record personal, la nota perduda entre les d'un quadern de butxaca, la descripció, malgrat ésser ben feta i acurada, arxivada entre els papers de casa, desapareixen sense deixar rastre." De vegades hom espera massa temps amb la il·lusió de perfeccionar l'obra fins a l'extrem, i llavors pot esdevenir-se que, com diu el Dr. Fontserè, abans que l'empresa arribi a terme, "ve el dimoni i ho escombra tot d'una revolada". Afortunadament, en el cas del Dr. Fontserè, si hi ha hagut escombrada, no s'ha pas perdut tot: una sèrie contínua de publicacions i, darrerament, l'obra que comentem, en donen testimoni.

[Oriol de Bolòs Serra d’or, any IV, núm. 11 (nov. 1962), pp. 43-44]