A la segona meitat del segle XIX, “una bona part de la indústria que es concentrava a prop de Barcelona es descentralitza cap a les conques fluvials del Llobregat i el Ter. El mateix succeeix a la regió prepirinenca, la qual les noves àrees industrials deixen pràcticament buida. La colònia de riu significa una nova forma de poblament i d’organització de l’espai, amb elements nous que modifiquen el paisatge precedent.” [41] Amb aquesta introducció tan contundent, potser massa i tot, la segona narració la dediquen al detall del procés de la colonització i la morfologia urbanística dels conjunts construïts a la vora del riu [41-70]. En relació amb aquesta temàtica, es proposa un itinerari, molt ben detallat, pel Parc Fluvial del Llobregat, des de Gironella fins a l’Ametlla de Merola. En pocs quilòmetres es poden exemplificar totes les tipologies de colònies industrials.

“En un exercici de ‘retorn al passat’, ens imaginarem la colònia tipus en actiu. És a dir, com era la colònia en el moment de màxima esplendor, quan l’activitat tèxtil donava beneficis i les activitats lúdiques, culturals i esportives omplien el lleure dels seus habitants. Una època en què l’organització i

el control social estaven dissenyats per empresaris paternalistes i els grups socials i els seus líders estaven definits d’una manera molt diferent a l’actual.” [71] L’exercici es completa, en la mateixa narració tercera, amb la visita de tres colònies de prop [71-100]. Són tres passejades: l’una pels carrers decrèpits de la Sedó i fins a les envistes de la gran resclosa del Cairat que li proporcionava l’aigua motriu; una altra, romàntica --conservo l’expressió de les autores--, pel Palà de Torroella; i, finalment, una darrera per a escorcollar els racons encara vivents, i per molts anys així sia, de l’Ametlla de Merola.

El llibre es clou amb un epíleg i una breu, potser fins i tot massa breu, selecció bibliogràfica [101-104]. “Les colònies són un patrimoni que ens agrada. Ens hem endinsat en el tema per curiositat i per la satisfacció d’entendre i descobrir; no per la responsabilitat de salvar res. I si volem “salvar” les colònies i fer-ne propaganda és perquè hi hem trobat alhora comprensió i vivència. Comprensió geogràfica i històrica del trencaclosques territorial del nostre voltant. I vivència d’un entorn i d’una atmosfera per passejar, per conversar i per sentir.” [102] [pau alegre]