“L’elaboració del llibre parteix de l’interès i la curiositat per retornar i alhora descobrir un paisatge industrial que ens resulta particularment familiar. Caminar per les colònies, refer camins, descobrir corriols, parlar amb la seva gent. Tot ens ha ajudat a entendre la vida de colònia, d’ara i d’abans, els aspectes físics i humans d’aquests assentaments, el perquè de la seva localització i la seva realitat actual. Un patrimoni ara una mica oblidat i marginat.” [8]

Aquesta descoberta de les colònies del Llobregat es reparteix en tres narracions que podrien passar ben bé per carnets de viatge. En un estil planer, defugint qualsevol vel·leïtat d’encarcarament acadèmic, amb les paraules justes, les autores sintetitzen les observacions, les vivències i les valoracions retingudes en el decurs de les seves excursions per la conca mitjana del Llobregat, des de la colònia Sedó, sota Esparreguera, fins ben bé la colònia Rosal, a tocar de Berga. Una temàtica i un tractament que s’avé prou bé amb l’objectiu de la col·lecció. La possibilitat que el lector i lectora puguin redescobrir aquest escenaris de la Catalunya central, els espontanis i els construïts, resta oberta del tot. Hi podrà anar de bracet amb Català i Molas: “Us expliquem com hi hem

anat per veure de prop tot el que relatem. I proposem uns itineraris concrets d’observació dels aspectes que més ens han cridat l’atenció.” [9]

En la primera narració, la conca del Llobregat i paisatges rurals i industrials [11-40], les autores destaquen els factors geogràfics i socials que donaren peu a la instal•lació de fàbriques i el desenvolupament industrial vora el riu: els salts d’aigua i la sobrepoblació rural: “a mitjan segle XIX les fàbriques comencen a ocupar les vores del riu que anteriorment resultaven inexplotables. Les noves tecnologies i la disponibilitat, tant de terreny com de mà d’obra preparada i barata a la zona, atreuen els industrials que busquen on assentar la seva nova fàbrica.” [14-15]. En la segona part, donen la primera ullada, general, al món de les colònies. El trajecte del carrilet fins a Manresa, romanent del que fins l’any 1971 s’estirava entre el port de Barcelona i Guardiola, aleshores de Berga, proporciona bones perspectives visuals sobre el riu i els establiments. Més amunt de la capital del Bages, proposen d’acompanyar-les pel Llobregat i el Cardener, de Súria a Cardona i de Balsareny a Gironella, en un circuit tancat amb sengles travessades de l’esquena d’ase disposada entre els dos rius.