propis de les col•laboracions periodístiques setmanals o quinzenals de tercera plana. Amb aquests ingredients, i la taca d'oli, cal reconèixer l'habilitat de Llussà per evitar que el plat s'enganxi.

L'abast territorial específic de l'estudi progressa des de la panoràmica general de les dues comarques, l'Eix del Llobregat, amb un nivell de detall tirant a groller, fins als àmbits local de Manresa i de Berga. A l'àmbit general hi dedica tres capítols: la vall mitjana i alta del Llobregat: espai industrial en transició, la diferenciació espacial de la conca mitjana i alta del Llobregat i el canvi de l'estructura industrial al Bages i al Berguedà [pp. 92-202]. El detall numèric, i la varietat, d'indicadors de la producció industrial, així com dels efectius i potencials demogràfics i de la seva mobilitat, també progressa en paral•lel. En canvi, l'abast temporal es dilata endavant i endarrere respecte del punt mig dels vint-i-cinc anys expressats en el títol segons conveniències diverses. En la introducció general de les dues comarques es recula prou com per oferir un resum històric de la industrialització des del segle XVIII. Per

l'altre extrem, el canvi estructural es contrau al període 1986-1997. Les dades manen.

Llussà documenta a bastament l'enfonsada de la trama i l'ordit industrial basat, és clar, en el tèxtil, i disposat al llarg de les canals hidrogràfiques del Llobregat i del Cardener. En aquest sentit, els mapets disposats a les pàgines de la 90 a la 95 són prou expressius --aquí l'autor galeja del seu ofici de geògraf-- del fenomen d'aglomeració de les activitats industrials al Pla de Bages i, en un altre grau, a Berga. Ho analitza en els capítols titulats la dinàmica industrial actual de l'àrea urbana de Manresa, l'àrea de Manresa com a sistema territorial local i el Berguedà com a sistema local.

L'òptica de la dinàmica industrial, tot i ser vital, no és pas l'única per a enfocar completament el fenomen. Manquen estudis sobre el comportament social, els desplaçaments culturals, etc. Calen molts esforços, i ajuts dignes, per a portar-los a terme. El treball de Llussà és un primer pas prou valuós per contemplar el mullader de la Catalunya Central en la taca d'oli. Podrà surar-hi en l'avenir? [pau alegre, novembre de 2002]