El caràcter volgudament descriptiu el llibre i el seu àmbit d’anàlisi, obliga l’autor a tractar moltes qüestions de passada, sense aprofundir-hi, perquè fer-ho seria motiu d’una obra de molt més gruix. No obstant això, Vila parla de la conservació dels boscos, de les avingudes dels rius, de l’aprofitament de les aigües per a produir energia, regar i ús domèstic, de la implantació de la xarxa viària i de la localització de ciutats, pobles, mercats i fires, d’activitats agrícoles, ramaderes, industrials i comercials, de la distribució del poblament i l’evolució de la població, etc. No s’oblida tampoc de fer constant referències toponímiques i tractar de qüestions d’ordenament territorial.

Val a dir, tanmateix que el llibre no es circumscriu a la mera descripció d’un seguit de fets geogràfics, sinó que adopta un caire crític en tractar de la manca de respecte envers el medi ambient o demanar actuacions de part de la Junta de Sanejament, i pren un palès i compromès caient nacional quan reclama l’exercici de la plena sobirania sobre les aigües per part dels poders públics catalans i aboga per la seva conservació en quantitat i qualitat òptimes. El llibre esdevé així una expressió de compromís ensems que un plaent resum de geografia de Catalunya, amb les mostres de l’erudició que tants anys d’eficient i eficaç treball li permeteren d’acumular a Marc-Aureli Vila. [Enric Bertran]