Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Jordi Cortès, Roser Serra et al.: Calders, un municipi entre el pla de Bages i el Moianès. Calders: l’Ajuntament, 1996; 245 pp. + un mapa. | Ressenya de J. Galobart : pàg. 1 · 2 |
El llibre que ressenyem és fruit de la col•laboració de diversos autors per posar a l'abast del lector una monografia sobre el municipi de Calders, obra de què estàvem mancats. L'equip redactor ha volgut donar una visió global de la geografia, la natura, la història, l'excursionisme i altres aspectes de la vida del seu poble. L'Ajuntament de Calders s'ha fet càrrec de l'edició. El llibre és il•lustrat amb nombroses fotografies que en fan la lectura més amena. El primer capítol és dedicat a la geografia. L'autor [Jordi Cortès] fa una descripció geogràfica del terme municipal de Calders a partir de l'estructura del relleu i de la hidrologia. En un apartat d'aquest capítol es presenta un resum de la demografia i de les activitats humanes i agrícoles limitat als darrers cinquanta anys. Sobre la flora i fauna del terme, l'autor hi passa de puntetes. Cal remarcar l'apartat dedicat a la situació de Calders en el marc territorial, on l'autor fa un status quaestionis sobre la història de l'adscripció comarcal del poble de Calders. |
Els capítols següents, del dos al sis, s'ocupen de la història de Calders. Aquest és el bloc més extens i elaborat de l'obra. El capítol segon parla de la prehistòria i la història antiga. A continuació, en els capítols tercer i quart, es repassa el període que compren els segles IX-XVIII. Escrits per Roser Serra i Coma, són els més treballats de l'obra i la seva lectura posa de manifest la recerca duta a terme en els fons documentals conservats a l'Arxiu Parroquial. Cal dir que l'autora ha reeixit a fer una exposició rigorosa i alhora ben llegidora. Primer s'estudien els segles IX-XV, període en el qual el terme depenia, principalment, de la família Calders, senyora de1 castell. També es fa referència als altres senyors que tenien dominis a Calders: el monestir de Sant Benet de Bages, de Sant Daniel de Girona i de Santa Maria de l'Estany, possessions que els provenien de donacions de la família Calders. Sense oblidar les possessions de la família Viladecavalls, d'història més obscura. En un breu apartat es fa referència a la història del nom Calders. |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 28 de gener de 2004 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |