Certament, el títol d'aquesta publicació pot descol·locar el lector desprevingut. No es tracta pas d'un manual normatiu ni d'un precís d'introducció. Ras i curt, és el programa d'una assignatura. Concretament, del curs d'Urbanística I impartit a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona des de finals dels anys seixanta en endavant. La primera formalització del programa va editar-se l'any 1971 en la col·lecció de monografies de la unitat d'Urbanisme d'aquella escola. Era una edició de batalla, reprografia de baix cost i tapes de cartolina groga. Ja contenia, però, l'essencial, tan de text com de gràfic, de l'edició d'impremta de vint anys després. Manuel de Solà-Morales, director del Laboratori de Urbanisme i responsable de l'assignatura, basa el programa en l'al·legació reiterada de la projectació urbana com un àmbit de reflexió teòrica en la via de la seva aplicació en el territori.

D'entre els factors que facilitaren la seva permanència, per bé que renovada periòdicament, Solà-Morales en destaca

l'originalitat en la cerca d'un estil específic d'anàlisi per a projectar la ciutat abastant "aportacions molt variades tant en la geografia humana i social, com en les classificacions tipològiques de l'arquitectura i en les explicacions de la història econòmica". De manera que "la recerca d'un terreny teòric propi d'allò urbanístic, germà de l'arquitectònic, influït per l'econòmic i l'històric, però relativament específic en els seus nivells de reflexió i de proposta, es fa palès en el biaix que cada tema del curs dóna a qüestions que, nominalment, podien també ser explicades des d'altres òptiques amb conclusions, però, prou allunyades." [11]

Així doncs, per a Solà-Morales la urbanística no comporta necessàriament la interdisciplinarietat: "L'especificitat de la urbanística no era entesa mai com una diferència professional respecte a l'arquitectura, ni de bon tros com una proposta de pluridisciplinarietat. Al contrari,