Jaume Codina aplega en aquest llibre divuit treballs, en part inèdits i en part publicats anteriorment en diferents llocs, sobre temes de demografia històrica del Delta del Llobregat. Més concretament, la majoria d’escrits es recolzen en documents conservats a l’arxiu parroquial de Sant Boi de Llobregat des de l’any 1321 en endavant.

En les seves recerques sobre demografia històrica, Codina no es decanta expressament per un dels dos procediments als quals van a parar les mil i una modalitats de procediment emprades en aquesta disciplina de la història: els recomptes de població i la reconstitució de famílies. Però, no s’està de reconèixer que “en el fons, les dificultats rauen en la pedra angular: la reconstrucció de les famílies, molt més difícil d’aconseguir del que sembla a primera vista” [p.13-14]

El recull s’obre un treball clàssic sobre la incidència de la Pesta Negra de 1348. En continent us sorprendrà amb un estudi sobre la llargària de la mortalla amb la qual sepultaven els difunts. Dóna, però, clarícies sobre l’estatura dels nostres avantpassats, ens semblarien un pèl baixos, fins que “quan s’acaba el costum d’amortallar els cadàvers i comença el d’enterrar-los amb llurs vestits, s’acaba una etapa transcendent de la humanitat en què la roba deixa de ser el bé més preuat després dels aliments” [p. 15].

Segueixen diversos treballs: sobre la durada de la vida individual als temps preregistrals, per mitjà del rastreig de l’existència de besavis i de besnéts; sobre el paper de la dona als temps baixmedievals d’acord amb la presència del capítol privatiu alia non en els testaments; la durada (ben curta) dels primers matrimonis; la relació entre la mortalitat dels albats i el grau d’endogàmia de les famílies i no només dintre la localitat; la transcendència sanitària de la venda a l’encant de les robes i altres béns mobles dels difunts: “la desaparició dels encants, als segles XVIII-XIX, coincideix amb l’eclosió demogràfica del país”; o bé, el recompte i l’anàlisi de les defuncions en menys d’un mes i en una mateixa llar per l’impacte de les infeccions. Tots són exemples de la preocupació de Jaume Codina per relacionar les singularitats de la microhistòria amb els grans tombants demogràfics.

Un pautat cronològic i estadístic més precís, expressió que no minora de cap manera la cura exquisida que l’autor posa en la elaboració i presentació de tots els seus treballs, fa acte de presència “a Sis variables l’objectiu principal [del qual] és examinar el nombre de llars afectades per la mort durant l’any en curs i veure’n el percentatge. Aquest arriba fins al 60 % durant la pesta de 1490, i al 40 % i al 41 % els anys 1601 i 1809, respectivament, els més dolents. Per tal