L’any 1994 el Servei de Publicacions de la Universitat de València editava el Manual de geografia física, escrit per nosaltres mateixos juntament amb Alexandre J. Pérez Cueva. Aquesta obra ens va implicar un esforç notable, tant per la tasca d’agrupar i exposar de manera extensa i ordenada els diferents continguts de la geografia física, com per la cerca i fixació de nombrosos termes en català, que calia normatitzar dins l’entorn dels especialistes i les persones interessades en el medi natural i biològic.

Molts dels manuals de referència que es feien servir en els estudis universitaris de geografia eren fins no fa gaire francesos; el darrers anys dominen els escrits en llengua anglesa; també se’n van editant alguns en llengua castellana. Calia i valia la pena fer l’esforç per tal que els estudiants i professors de geografia, els primers destinataris, disposessin d’un manual de referència en català. Era necessària una normalització lingüística en la geografia, com a la resta de les ciències.

Era massa gran l’ús de termes d’altres llengües, especialment de l’anglès. Pot ser que en alguns casos fos inevitable, en tractar-se de conceptes nous o de realitats i fenòmens no presents a casa nostra. Però en nombroses ocasions es tractava de termes geogràfics que expressaven realitats i fenòmens habituals entre nosaltres i que ja són designats amb un nom, més o menys estès. Sovint es tracta de noms emprats en una comarca o vall. De tota manera calia donar vida i sentit científic a aquests termes, de la mateixa manera que ho han fet els que han aconseguit internacionalitzar els termes anglesos.

L’èxit del Manual de geografia física es va fer palès amb la necessitat d’una segona edició. Millor ha estat encara l’interès manifest del TERMCAT d’emprendre un diccionari de geografia física. Hi hem estat treballant durant anys, fins que l’avinentesa n’ha permès l’edició.