Estem convençuts, cada vegada més, que un dels pocs camins per a evitar greus desastres als nostres sistemes naturals i, en definitiva, a l’equilibri natural del planeta, ha de ser la forja d’una nova ètica. Una nova concepció de l’home i el món, que ens faci més reverents amb allò que hem heretat i que ens és indispensable existencialment: el nostre coixí ambiental. Car com diu Lynn Margulis, la terra no és la nostra casa sinó que és el nostre cos i com a tal n’hem de tenir cura.

El nostre diari vol ser un modest instrument coherent amb el que hem dit. Està basat en els diaris de camp de l’autor, amb registres efectuats durant dotze anys. Aquest treball representaria una estació d’un d’aquests anys, concretament un hivern. Les dades s’han basat en el treball i el registre continuat al camp.   [Martí Boada, 1993]