La presentació de cadascun dels trenta paratges, la major part dels quals situats a l'est d'una línia fictícia que uniria la Seu d'Urgell amb el Vendrell, s'estructura en tres parts: els elements naturals, l'itinerari i l'observació. Els grans trets de la configuració topogràfica, del substrat geològic, i del domini botànic i faunístic basteixen una meitat del primer apartat. L'altra meitat s'omple amb notes diverses referents als elements culturals, socials i arquitectònics de l'àmbit. Com era d'esperar l'apartat d'itinerari és el més dilatat. Les indicacions sobre la ruta d'accés i de la passejada aconsellada són precises i aclaridores. El mapa que l'acompanya s'ajusta perfectament a la seva funció. Boada aprofita aquesta narració del periple per remarcar detalls que altrament podrien escapar al visitant. És una bella mostra de l'habilitat de l'autor per fer empassar amablement la informació substantiva com, posem per cas, la nomenclatura de les carreteres i els rètols indicadors. En darrer lloc, però no pas l'últim, l'autor aconsella deturar-nos per observar una espècie vegetal i una altra d'animal d'entre les més emblemàtiques de l'indret.

Per acabar, ara sí, Boada ofereix la lectura d'un text curt, i significatiu, relacionat amb l'àmbit visitat. És un recurs que ja ha estat emprat en altres guies de la mateixa col·lecció. Esvaeix la sensació d'uniformitat que pot donar la reiteració de l'estructura de base. En aquesta ocasió, l'autor s'ha recolzat en la cultura popular i ha deixat de banda els fragments literaris consagrats, dels quals prou que hauria trobat, i de ben representatius, per a tots els àmbits de la tria. Així, les contalles, les llegendes, les etimologies i altres narracions, esporgades d'una bibliografia editada pels tres, o quatre, cantons de Catalunya, i que Boada fa gala de tenir-la més que apamada, no es desvien del to general de l'obra: "explicacions rigoroses, però alhora senzilles i planeres" [10].

Em faria il·lusió creuar-me amb caminants amb el llibre de Boada a les mans quan faci cap a la fageda de la Grevolosa. Espero que la comparteixin quan vegin que també el porto. [pau alegre]