Com és costum en aquest gènere de la bibliografia geogràfica, obre el foc una successió de mapes topogràfics parcials de l'àmbit d'estudi. En aquest cas, una edició fraccionada d'un mapa de Catalunya a escala d'1:250.000. Es disposen fins a la pàgina 29, més enllà de la meitat de l'obra. La principal novetat d'aquests mapes generals fisiogràfics és la inclusió dels 944 termes municipals existents a la data de preparació de l'Atles. És una informació prou apreciable malgrat que el mosaic cromàtic amb el qual es visualitza emmascari i dilueixi els ombrejats de les formes de relleu. No hem sabut trobar ni la raó ni el criteri de la selecció de les entitats de població que acompanyen a les capitals municipals. Nombre d'habitants? Singularitat de l'agrupament? No es tracta pas tampoc de les entitats oficials reconegudes en l'"Ordre de 20 de desembre de 1988, per la qual es fa pública la llista dels noms oficials dels municipis de Catalunya, de les seves unitats de població i de les entitats municipals descentralitzades" [DOG, 1011, 2.2.1989]. Sigui com sigui, però, la toponímia és molt acurada: la supervisió de Francesc Gurri és una garantia indiscutible.

Així mateix, deixem constància de l'autoria dels gràfics, diagrames i cartografia, és a dir, gairebé tot llevat dels textos de referència a peu de plana: Pedro Monzo i José Luís Hernández. El disseny general és de Grete Plass.

Els mapes temàtics es redueixen als que a escales d' 1:2.000.000 a 1:4.000.000 es presenten en les nou planes disposades abans d'enfilar l'índex toponímic que clou l'Atles. Tres planes es dediquen a la geografia física: orohidrografia, climatologia i biogeografia. Sense referències, però, a la geologia. S'hi adjunten diversos diagrames ombrotèrmics així com dels estatges altitudinals de la vegetació a la Vall d'Aran, el Montseny i els Ports de Beseit. En el cas dels dos darrers, però, ens podem preguntar si es tracten de síntesis de solana i d'obaga...