"Ni les macropolítiques haurien de deixar de tenir en compte sobre quines realitats socioterritorials i sobre quins conjunts d'individus seran aplicades, ni les actuacions locals i particulars haurien de perdre els vincles amb els processos generals en els que participen i dels que són dependents" [11].

"A partir d'aquesta problemàtica, en el treball que es presenta en aquestes pàgines s'ha plantejat aportar un enfocament que situï les problemàtiques internes en un context socioterritorial exterior significatiu" [12].

Així doncs, amb aquesta publicació es pretén fer una síntesi útil de: a) l'estructura socioeconòmica bàsica de cada municipi, i b) la comparació amb el conjunt de Catalunya, en general, així com amb els municipis veïns, en particular, expressada per mitjà de mapes i diagrames. Tot plegat per ajudar els governs locals a establir criteris d'intervenció territorial des de la perspectiva del desenvolupament econòmic i de la problemàtica ocupacional.

L'estudi presenta un devessall de dades estadístiques al nivell de desagregació local.

Tanmateix, només s'hi han retingut els municipis que comptaven amb més de 5.000 habitants l'any 1991. Cal recordar que els 145 municipis que complien aquesta condició aplegaven el 87% de la població de Catalunya. De tota manera, quan la informació a nivell local no és disponible, se'ns facilita el seu registre al nivell comarcal. És el cas del PIB o de la inversió industrial. Així mateix i normalment, les dades es donen per a dues dates de referència: 1986 i 1991.

Les categories generals entorn de les quals s'agrupen les variables seleccionades són les següents:

• població,
• mercat de treball,
• sòl industrial,
• producte interior brut (comarcal),
• renda familiar disponible,
• estructura sectorial dels llocs de treball,
• estructura socioprofessional i qualificació dels residents, i
• inversions industrials (comarcal)