Tanmateix, els continguts dels altres vuit capítols que composen l'obra, cadascun dels quals té un detall de subdivisió jeràrquica precisament 'de manual', com una immensa estació ferroviària de classificació, giren entorn de la producció acadèmica de dues disciplines prou reconegudes: l'economia i la urbanística. Desgraciadament, però, el referent del graonament escalar apuntat més amunt no serà el sintetitzador geogràfic suficient com per fer-nos oblidar el recolzament constant en aquelles dues crosses acadèmiques.

La conceptualització econòmica és omnipresent en els capítols del 3 al 5 dedicats a detallar el paper de les polítiques regionals d'assignació de recursos en el territori compartimentat. De manera més concreta que no pas aplicada, els autors s'entretenen, pel meu gust massa, en les polítiques regionals espanyoles i, en aquest cas massa poc, en les europees. Per entendre'ns, trobo poc adient en un llibre d'iniciació a la planificació la rememoració de la trajectòria espanyola des dels plans de 'Desarrollo' fins a una l'actualitat ben xopa de decisions preses a Brussel·les. A hores d'ara, el capítol dedicat a les experiències espanyoles hauria de ser un apartat dintre del capítol europeu.

Els capítols del 6 al 9 abasten, de lluny o de prop, aquelles modalitats de la planificació del territori que comporten intervencions singulars, no necessàriament tangibles, sobre

àmbits, però, ben concrets. Faig aquestes precisions per anunciar un punt fort d'aquests capítols com és l'obertura de mires que transmet a l'estudiant en relació amb la tangibilitat de la planificació i evitar-li caure en la reducció d'una geografia física aplicada o bé d'un de joc de muntar casetes. A més, el seu desenvolupament es relaciona molt bé amb els capítols antecedents sobre polítiques regionals per mitjà del graonat escalar. En aquest domini de la planificació els autors destaquen les actuacions en territoris d'especial vulnerabilitat, com poden ser-ho les àrees de muntanya o l'espai rural en general, i en àmbits urbans i metropolitans. Ara és la crossa urbanística la que suporta el desenvolupament temàtic.

El darrer capítol del manual l'interpreto com un assaig de reunió i conclusió de les polítiques de distribució de recursos en qualsevol dimensió d'àmbit amb les activitats d'intervenció singular en un món caracteritzat pel canvi i la transformació per uns agents que no esperen les decisions dels planificadors. Així, la referència a la planificació estratègica, altrament dit 'de veure-les a venir', va més enllà de presentar una altra metodologia o tècnica. És un canvi de punt de vista que trastoca la concepció tradicional de la planificació basada en el recorregut les tres Pes [vide supra]. On poden parar el Pla, el Programa i el Projecte en un món en transformació continuada?