Qualsevol professional versat en l'estudi acadèmic de les transformacions del territori es fa una idea de l'expressió ordenació del territori sense més disquisicions, ja sigui a curt o bé a llarg termini, en major o en menor extensió de superfície, retrospectivament o prospectiva. En canvi, la seva definició canònica és assumpte complicat. Aquesta és la impressió que es pot treure de la lectura del primer capítol d'aquest manual de Romà Pujadas i Jaume Font: Una aproximación conceptual a la ordenación del territorio [11-42]. L'estudiant disposa d'una àmplia selecció bibliogràfica per a profunditzar en l'enquadrament epistemològic de la planificació. Llàstima que no hi hagi el corresponent índex temàtic. Val a dir, però, que aquest biaix 'conceptual' és present al llarg i ample de tot el manual en detriment de l'anàlisi d'aplicacions concretes de planificació.

El caràcter interdisciplinar de l'ordenació del territori és un dels factors que pesen més decididament en la imprecisió normativa de l'expressió planificació del territori. Cada variant de professional del territori, i no precisament 'qualsevol': economista,

agrònom, arquitecte, enginyer de tota mena,... procurarà tirar l'aigua cap el seu molí més o menys descaradament. En aquest sentit, Pujadas i Font també hi fiquen cullerada: "La geografia és una de les disciplines que pot aportar més [...] a la ordenació territorial malgrat que el seu paper encara no està del tot definit i reconegut; podria dir-se que els debats sobre el posicionament de la geografia en la societat actual també poden traslladar-se en relació amb el seu paper en el domini de la ordenació territorial" [26].

El cas és que els plans d'estudi de Geografia instaurats durant la dècada dels noranta han inclòs assignatures específiques d'ordenació del territori per exigències de les directrius estatals. Aquest llibre ve a omplir el buit d'un manual omnicomprensiu sobre la matèria 'per a geògrafs'. En el capítol segon, sector público y agentes privados en la ordenación del territorio, s'emfasitza en els nivells escalars d'intervenció en el territori mitjançant la seqüència d'intervenció anomenada de les tres Pes, o sia, Pla, Programa i Projecte, en cadascun dels nivells de presa de decisions: estatal, regional i local. Aquest graonament escalar serà el referent geogràfic al llarg del manual.