Els continguts dels capítols s'ordenen mitjançant un índex comú sense arribar, però, a una simplificació de fitxa. Es destaca tothora la successió de fases inicial, d'informe o d'anàlisi, de diagnosi i de propostes. Així mateix, al llarg dels capítols s'emfasitza en les fonts documentals i procediments informatius que poden planificar-se amb un abast temàtic transversal. Posem per cas, les enquestes d'opinió.

La primera part de l'índex de cada capítol incideix en la formulació d'hipòtesis de recerca. Els autors en faciliten una bona colla per cada tema. Potser caldria anomenar-les com l'axiomàtica de la qualitat ambiental: allò pel qual no cal aportar cap tipus de prova per considerar-ho com una fita a assolir. En general, aquests supòsits, fites, axiomes, hipòtesis, digueu-ne el que vulgueu, giren entorn de quatre referents: la sostenibilitat, les relacions socioambientals, l'escala geogràfica dels impactes, i la dimensió política del canvi ambiental: el protagonisme de la societat civil. He fet esment, ratlles amunt, de la inquietud dels autors per aquest darrer eix de la presentació d'hipòtesis. De la resta d'eixos en trobareu una presentació pormenoritzada al capítol introductori.

La segona part de l'índex de cada capítol detalla el desplegament del tema en el document. La seva sistemàtica també la trobareu al capítol introductori: l'informe de l'estat actual, de la diagnosi i de les propostes. Però el melic de la qüestió rauria en que, "a més a més de l'elaboració d'un document que pogués servir de guia per al canvi ecològic de les polítiques ambientals, també servís de catalitzador a partir del qual s'endegués realment un procés de canvi i d'implicació ambiental cívica i administrativa". I els autors ho reblen amb un desideràtum: "...s'ha de procurar que l'EM ajudi a obrir vies de discussió i d'acord entre l'equip de govern i els tècnics municipals amb incidència entre els agents socials i econòmics" [33].

L'exemplificació amb casos concrets per a cada tema hauria comportat l'edició d'un volum força més gruixut i més complex de consulta. No es tractava pas de fer un vademecum ambiental acadèmic. És per això que s'ha optat per fer referència a un escenari municipal fictici, ideal, caracteritzat "pel predomini de la funció residencial i que conserva, encara, una petita àrea de teixit urbà històric en procés de degradació. A remolc dels processos d'expansió metropolitana manté encara bones expectatives de

creixement, aspecte que si bé, d'una banda, es considera positiu, des de la perspectiva econòmica condiciona les seves aspiracions de preservar els espais naturals del seu entorn" [43].